Doncs sí. El Ferran té angines i s'ha de prendre antibiòtic i quedar-se a caseta (quin morro!!!). El dilluns va començar la febre, després va marxar sense antitèrmic ni res. I dimarts va estar tot el dia voltant els 37º, dècimes amunt, dècimes avall però sense disparar-se. Finalment avui sí que ha pujat més de 39º i l'hem tornat a portar a la pediatra. Diagnòstic: angines. Sembla que té el coll ben vermell però encara sense pus, així que atacarem la infecció amb antiobiòtic ben aviat i així passarà més ràpid, esperem! I apa, a esperar la propera, eh, Ferran, que quan no són angines són cagarrines i anar fent... amb un parell d'anys quedaràs immunitzat a tot! Després no hi haurà virus ni bacteria que s'acosti!
Seguirem informant. Ara, són quarts d'onze del vespre i dorm sense febre. Esperem passar una nit tranquil·la.
Per cert! Avui ha sigut la primera vegada que ens hem adormit! El pare s'ha despertat i eren les 8:15h. Jo necessito deu minuts ben bons per despertar-me una mica bé però m'he hagut de vestir i esmorzar en.... 30 segons??!! com a molt! Finalment, però, hem arribat a les 9 en punt al cole. Clar, com que el gel patina tant doncs hem arribat molt més de pressa, jejeje!!! És broma iaia Montse!!!!
Perquè no ens torni a passar ja tinc el meu primer despertador, del Winnie, i ja el tinc posat a les 7:45 h per demà al matí.
Demà passo informe mèdic del dia!!
No només a Sant Cugat hi ha llums de Nadal ben xulos. A Andorra hi ha 2 llocs que són les estrelles de la temporada. Un d'ells és aquest ninot de neu gegant que es veu darrera nostre. I l'altre és un jardí de rens que, si podem, també hi anirem a fer alguna foto per penjar-la aquí.
Wiwichu a merri cristmas! 
Avui al matí la febre ha desaparescut i el Ferran anava com una moto: ha pujat a la meva llitera tot solet, ha abocat un pot d'apiretal, també, tot solet (normes de seguretat zero, ho hauran de revisar), i ha buidat en 30 segons un paquet de tovalloletes que han quedat repartides en tot el lavabo. A més, amb la seva falera de tocar-ho i remenar tot, se li ha quedat enganxat un dit en un tub i no el podia treure. Una mica més i la mare li ha de tallar... bé, potser no tant, però el què sí és veritat és que la mare ha estat a punt de portar el Ferran al cole a mig matí. Finalment, a la tarda m'han vingut a buscar i com que fa tan fred hem anat a casa de la Mar, al quart pis, a jugar una estona. El Ferran s'ha enamorat d'una taula de vidre i tota l'estona l'havien de fer baixar per què s'hi pujava a tota pastilla. Al vespre estava una mica grogui i mort de son. Sembla que l'antibiòtic està fent efecte. Si demà continua sense febre anirà al cole. He posat una foto de setembre que li van fer a cole al Ferran. Quina cara fa? 
njant una mandarina a mossegades !! La mare no s'ho creia. L'avi Peret no ha sortit gaire ben parat a la foto però... tot no es pot tenir! A més, després de que la setmana passada caigués de morros i es fés tot de ratllades al nas... tampoc es pot demanar més!
Aquest dissabte 29 vam estar a Sant Cugat. Vam tenir una mica de tot: un concert de flauta, a duo. Un balls vascos a la plaça del Monestir i carreres amb la moto, que ja sé que em va una mica petita, que m'havia "comprat" fa molt temps l'avi Peret. Vam fer molts kilòmetres per tot Sant Cugat!!
I aquí estava jo i la meva corona, a punt per bufar el número 4 que hi havia al pastís d'aniversari que em va regalar l'avi Xinxó. La Maria també estava ben atenta, disfrutant de cada moment. 
