El pallasso number one

Aquest és el Ferran el dia del primer sopar, però és que fins avui no ha parat de fer el pallasso. Això d'anar amb gent li ha agradat i si n'hi ha algun que l'empipa i li fa gracietes doncs encara millor. Amb el Marc no ha parat. I al sopar d'ahir, on hi havia un cap de cabra amb una esquella més gran que el cap, tampoc no va parar d'escalar per la pared fins que va tocar l'esquella i tot el restaurant gairebé aplaudeix. Ell més feliç que una "perdiç". Ferran, Ferran...

La fe del pare

Just abans de començar la pujada cap a Cerler vam trucar-nos amb els tiets, la Maria i l'Anna per veure on estaven. De seguida vam trobar-nos i vam decidir anar uns darrera els altres pq no estava gaire clar que el bmw pogués pujar. I va resistir un parell de curves. A la tercera el seu cotxe va quedar entrevassat enmig de la carretera i vam haver de parar. Llavors va començar l'odisea del pare. Va dir que tibaria del cotxe amb eslingues però el problema era que ningú sabia on era el ganxo pel bmw. Després de més de 10 minuts buscant el ganxo finalment sota d'una moqueta en un racó del maleter va aparéixer. I la fe del pare va funcionar. El nostre cotxe va tibar el cotxe de l'Ernest durant uns 3-4 km. Per no creure-s'ho...

Cerler 2011

Aquest cap de setmana el J.Piñol ens va convidar a nosaltres i uns quants més (en total érem 16 adults i 4 nens) a passar el cap de setmana a l'hotel Monte Alba de Cerler. Les previsions del temps eren amenaçadores però nosaltres som valents de mena i... per la carretera de montanya amb 3 ports: coll de nargó, coll de perbes i la collada de fadas. Mare meva, quina por. Només de començar la carretera va començar a nevar i el panorama que vam trobar va ser terrorífic!! La mare estava cagada i el pare no deia res i anava tirant. No trobàvem ni una casa ni un poble ni un cotxe, si ens arriba a passar alguna cosa no sé quant haguessin tardat a trobar-nos. La carretera era una manta blanca i el cotxe va patinar en un parell de curves (de les tres-centes mil millons que vam trobar). Finalment vam respirar tranquils, bé, jo no tant pq vaig dormir gairebé tot el camí! En canvi el Ferran no va aclucar ni un ull. Però l'aventura només havia començat...

Pastís i regals

Sant Antoni - Els 3 Tombs

Original no?

Dissabte va ser l'aniversari de la mami i van venir l'Esther amb el Luismi i l'Eva amb el Carlos i van anar a dinar per celebrar els tacos que feia la mami. I li van regalar bombons!!! Quina barra! Jo també en vull. A veure si en puc picar algun...

Després d'un bon dinar, una bona migdiada...

Un cop acabat el dinar i després d'estar al pati una miqueta, el Ferran havia de tornar a la seva classe per anar a dormir. Quan hem arribat a la classe se n'ha anat directament a treure's les sabates i deixar-les sobre la linia vermella. I després... directe al matalàs!! Ha sigut el primer. Ens volia ensenyar com de bé ho sap fer. Molt bé Ferran, bona nit!!!

Escudella de Sant Antoni

Avui els pares han vingut a dinar a l'escola!!! Ha estat molt bé, i molt diferent dels altres anys. Fins ara sempre havíem menjat l'escudella a la classe, però aquest any, com que són més gran, doncs el dinar l'hem fet al pati i a peu dret. Quan han arribat els pares, han anat a buscar el Ferran a la seva classe i han pujat cap a dalt per trobar-me. Després de saludar uns quants companys i pares, hem començat a fer cua. Portàvem un plat de fang, decorat amb pintura per la Martina, i 2 més que han pintat altres alumnes de l'escola. La cua ha sigut una mica llarga i estàvem afamats. Finalment ens ha tocat i hem pogut dinar. Hi havia un munt de taules llargues i hem dinat amb l'Erika i els seus pares i més nens de la meva classe que estaven a la mateixa taula.

Ai el meu Ferranet!!!

Aquest germanet meu un dia d'aquest me'l menjo amb patates. És que me l'estimo tant!!!! Avui l'he volgut agafar com un bebé i ell encantat de la vida!! S'hi ha posat bé i tot. I sembla que dormi, però no, s'està menjant una poma i fa veure que dorm als meus braços. A la segona foto ja es veu que se li escapa el riure. I també sembla més gran que jo! Ferran, Ferran, no m'avancis, que encara has de menjar moltes pomes més per atrapar-me.

Primer dia d'esquí de la temporada

Ahir va ser el primer dia i avui el segon: què us sembla el Ferran?? Està emocionat baixant amb el pare a tota pastilla. Ha esquiat 2 hores i encara en volia més. No es cansa i porta les botes d'esquiar com si fossin les sabatilles d'estar per casa. Llàstima que encara no pot anar amb monitor pq és massa petit. I el millor de tot són els videos que ha filmat la mare. A mí només m'ha filmat i per això no apareixo en cap foto. El problema és que per posar els videos aquí la mare diu que és una mica complicat. A veure si n'aprèn d'una vegada i així ens veieu en acció.

Un aniversari cada dia

Aquesta setmana passada la vam tenir plena de celebracions: dijous vam anar a la festa de l'Ona. És la foto de l'esquerre. No surt l'Ona, però sí l'Oriol i el Martí i d'esquenes la Noa, a part de nosaltres, clar. Vam anar als Serradells i va ser molt divertit. A més, ens van demanar de portar material escolar que donarien a l'associació de nens saharauis, enlloc de portar un regal per l'Ona. Està bé, no?

I divendres em va convidar un altre Oriol, el de la meva classe, a la festa dels seus 7 anys. Aquí hi havia un xiquipark enorme i vam disfrutar com a bojos. A més hi érem les 3 maries: l'Aila, la Janna i jo. La Celine no va poder venir. Dimecres que ve anirem al McDonalds de Sant Julià a celebrar els 6 anys de la Noa: quin gasto noi!!! Això diu la mare, pq a mi m'encanta!!!

Els Reis a Sant Cugat

Sigean en estat pur

Maria: relaxem-nos.

Un suís francès

Tres jolie!!

Turistas a Narbonne

La iaia Fina canta amb la Coral