Pastorets de la Massana

I aquests són els Pastorets. És la versió de Jordi Canigó i la mare no la coneixia, però ha estat molt divertida. Hi havia molts dimonis però no ens han fet por. Ha durat una hora i se'ns ha passat volant!! La mare diu que hauríem de sortir als pastorets de Sant Llorenç però... jo tinc tanta vergonya!!!! Maleïda vergonya!

Més patins

Al matí hem estat a casa netejant la terrassa i acabant d'endreçar coses. I a la tarda hem baixat d'horeta a la Massana per tornar a la pista de patinatge, iujuuuu!!!! Avui ja patinàvem a tota castanya, el Ferran inclòs. Bé, s'ha de dir que el Ferran i jo anàvem molt per terra però, bé, hem fet el què hem pogut... Almenys avui encara no era de nit i no feia el fred tan terrible que feia ahir. Després uns xurros amb xocolata i .... cap a Pastorets!!!

Patinatge per acabar

I al centre de la fira hi han instal·lat una pista per patinar sobre gel. La veritat és que hi feia un fred terrible i hem patinat molta estona però hem acabat demanant el final de partit pq les mans i els peus ja no ens responien, els teníem glaçats. I el pare ja heu vist quin estil! El Ferran volia entrar tant sí com no i ha acabat patinant ell solet com si ho hagués fet cada dissabte: anava dient "sóc molt valent!!" I demà a les 6 de la tarda tenim Pastorets. Anirem al Teatre de les Fontetes de la Massana i a veure si els dimonis ens espanten una miqueta. A mi el què em fa por són els crits d'alegria i de por que pot arribar a fer el Ferran. Mentre no me'l facin sortir a l'escenari....

Fira de Nadal a la Massana

A la tarda ens hem abrigat i hem anat fins a la Massana. Allà hi havien uns caballitus una mica curiosos: veieu el noi que hi ha al costat nostre? Està pedalant!!! Els caballitus giren pq aquest noi pedala. La veritat és que amb el fred que feia no era una mala feina pq segur que l'exercici li feia passar el fred. I també hi havia el campió de França dels últims anys d'escultura de troncs de fusta amb una màquina de serrar. Hi havia tot tipus d'animals esculpits en fusta, guapíssims, i aquesta tarda ha fet un bolet que ha quedat molt espectacular.

Ja tenim el pessebre!!

Avui ha sigut el dia del pessebre. Aquest cap de setmana som a caseta i hem tingut temps de fer moltes coses. Al matí hem anat el Ferran i jo amb el pare a buscar molsa (només una miqueta eeeh....) i branques. De tornada hem fet el pessebre al balconet pq fos l'enveja de tot el veïnat. I és que dijous passat els pares ens van deixar a casa amb la Karen, una veïna, i se'n van anar a sopar al Molí de Fanals amb tots el veïns de la comunitat. I clar, allà es van picar. Així que, tot i que havíem començat a fer el pessebre a dins, finalment el pare ha decidit que el volia fer a fora. I ha quedat així de xulo. No hi ha caganer i les figuretes són molt i molt velletes, però sí que hi ha ... un avió!!! Algú el veu??

Les flors dels besavis

A la foto de l'esquerra es veuen les dues plantes que han donat els besavis. La tipus figuera del darrera, ens la va donar la iaia Montserrat (que no la iaia Montse) uns mesos abans de morir, allà al 2003. Tot i el fred sempre treu fulles noves i està xulíssima. Ara ja la tenim a "l'hivernacle" casolà pq pugui aguantar un altre hivern. I l'altra, l'atzavara, ens la va regalar l'avi Peret ara ja fa també uns quants anys. I avui l'hem fotografiada pq resulta que li surten 2 ó 3 fillets!! Sembla una planta del desert però aquí a casa s'hi deu trobar bé, i això que no té gaire terra. Haurem de preguntar-li a la iaia Montse a veure què fem, si la transplantem o no.

Dia de festa, vespre sense son

Avui ha sigut un dia diferent. Hem estat tot el dia a caseta. Hem jugat tots quatre al lince, hem posat les coses de Nadal, hem vist una estona la tele, hem ballat, ... Però no ens hem cansat gens, així que a l'hora d'anar a dormir... el Ferran no ha tingut cap problema i a dormir com cada dia, però jo... doncs no tenia son. La mare m'ha deixat 3 contes per llegir a veure si així em venia la son però... ha costat molt. Heu vist el Pinky que està mirant els contes també? Jo crec que ell tenia més son que jo, però també li ha costat. Demà segur que serà diferent però avui... avui ha sigut un dia de moooolt relax. Què estrany!!

M'encanta ser la mestra!!

Avui he disfrutat com una boja. Després de dinar he col·locat el meu germanet i les meves cosinetes al sofà, i amb un llibre en mà els he instruït en diferents activitats. Ells també s'ho han passat molt bé i tots volien veure les imatges del conte que els explicava. Han sigut molt bons alumnes, així que repetirem la sessió qualsevol dia d'aquests. A la tarda hem anat fins a la Fira de Tuixen, on hi havia unes paradetes de coses molt xules i fins i tot música en directe: un violí i un acordió molt divertits. Llàstima que hem arribat tard per la sessió de pallassos. L'any que ve hi anirem més aviat.

Primera nevada de la temporada

Dimecres passat va començar el Desembre i amb ell les primeres neus. Ha sigut una setmana estranya: amb angines, un dia a casa, després ja bona... Finalment estic recuperada i només he faltat un dia a cole. I Sispony torna a estar enfarinat, bé, una mica més que enfarinat!! El Ferran està encantat: vol anar tot el dia amb les seves Chiruques i trepitjar neu, trepitjar neu!!! A veure quants dies en tindrem.

Un Xinxó

Aquest és l'origen del nom de casa els avis. Una moneda d'or que es deia Xinxó. Diuen que la va trobar un avantpassat de l'avi al jardí de casa i que des de llavors la casa s'ha dit a Cal Xinxó. Aquesta moneda l'hem trobat aquest cap de setmana a una calaixera dels avis que feia molt temps que no s'havia obert. Bé, ja tenim una mica més d'història.

La meva nova casa de nines

Heu vist quina caseta més xula m'han regalat?? És una casa plena de mobles i moltes coses que s'han de colocar. I hi ha 6 ninotets que hi viuen. És xula, oi? A mi m'ha encantat. I hi hem jugat tots: la Maria, l'Anna, el Ferran i jo. Els pares diuen que no saben on ho posaran però... jo penso que hi ha lloc de sobres.

Sabata de fada perduda

I avui quan hem arribat a Sispony ha passat una cosa terrible: m'he banyat i ho he fet amb la fada Silvermist que em va regalar dimecres la Celine. Aquesta fada portava les sabates posades i vam decidir no treure-les pq potser així no les perdríem. Però.... resulta que quan hem tret l'aigua de la banyera... la fada ha aparescut amb una sola sabata. Quin disgust!!!! On estava la sabata?? Doncs ha marxat pel forat pq a més la mare havia tret el tap pq marxés l'aigua més ràpidament. Després d'un primer moment de disgust hem trobat dues possibles solucions: una, que la sabata hagi anat a parar al riu. Per si fos així, la mare demà anirà a la peixateria a buscar una truita de riu per veure si apareix la sabata a l'interior. I dos, he decidit fer un comunicat i penjar-lo a la porta de casa per si algun veí la troba per casualitat. He posat que estaria molt contenta de trobar la sabata de la meva fada que he perdut i he afegit un dibuix de la sabata. I també he afegit un dibuix d'una mandala que vaig pintar i així que sigui tot més bonic. Que us sembla??

I vinga néts!!

Avui la iaia Fina no estava molt "fina". Va menjar alguna cosa que no estava en gaire bon estat pq avui s'ha passat tot el dia fent dieta. Ens ha fet un arròs molt bo, però ella no s'ha atipat fins a la migdiada. Llavors s'ha atipat de néts a la falda i crec que se li han curat tots els mals. Jo estava a l'altra punta de sofà, al costat del pare. El Ferran no s'ha adormit però les nenes... no han tardat ni 2 minuts. Quin final de vacances iaia!!

Però llavors ha aparescut l'avi!!

I ha portat una fada enorme de xocolata!!! Llavors m'ha canviat la cara de cop. Aquest sí que és un pastís boníssim!! He fet petons a l'avi i llavors hem tastat un trosset de la fada. Mmm.... la xocolata era boníssima. I també he bufat l'espelma de l'altre pastís i els grans se l'han menjat. L'Anna també ha disfrutat pq també li agrada molt la xocolata. I després ens l'hem endut tota cap a Sispony. Al cotxe, però, el Ferran no se n'ha adonat i li ha posat un peu a sobre... és queeee....

Ara toca a Sant Llorenç

Aquest cap de setmana havíem de celebrar el meu aniversari a Sant Llorenç. I l'avi m'havia promès feia molt temps un pastís. Però aquesta és la cara que se m'ha quedat quan he vist el pastís: jooooo.... no m'agraden aquests pastissos.... el Ferran, la Maria i l'Anna me l'han portat molt il·lusionats però .... no sé... suposo que no era el què m'esperava. El 6 era gros i de xocolata però...

Més Festa

També he tingut pastís, tot i que a mi no m'agraden gens. Però les meves amigues i el Ferran n'han menjat tots! Avui, a cole, també havia de portar un pastís o coca, però com que nosaltres són més originals, doncs hem portat un castell de donetes, mmm.... és que a mi els pastissos i coques no m'agraden gens!! I la mare li ha donat la camara de fotos a les mestres però no me l'han tornat avui. Demà tindré fotos de la classe, espero! I el Ferran també s'ho ha passat pipa! Ell, primer, anava darrera nostre mirant de participar en tots el jocs, però finalment ha marxat a la seva habitació amb el pare, a jugar amb els seus cotxes. Això sí, quan han aparescut els ganxitos i els cacahuets ha vingut com una fletxa. És que és un fletxa aquest meu germanet!!

6 anys!!!!

Avui és el meu aniversari!

I com l'any passat, les meves amigues han vingut a casa per celebrar-ho. M'han fet uns regals molt bonics, que m'han agradat moltíssim. La Celine m'ha regalat la Silvermist, que la volia demanar per Reis, però ara ja la tinc. Ens hem disfressat i hem ballat, sota aquestes garlandes i globus que els pares ens havien preparat. Després, clar, els he ensenyat la meva nova habitació. Les he col·locat pq estessin ben atentes i els he llegit la cartilla. Heu vist que s'estan quietes? jiji!!

Nova habitació

Avui el pare sí que m'ha donat una bona sorpresa... El dissabte em van comprar un llit i alguna cosa més i avui, quan he arribat a casa, m'he trobat aquest rètol que m'havia escrit el pare. Llavors he obert la porta i .... llit amb mosquitera!! M'encanta! No sé quan s'ho ha fet per treure tots els trastos que hi havia en aquesta habitació... on deuen ser??

6 anys a Sant Cugat, la pre-celebració!

Aquestes fotos haurien d'haver anat després de Sant Llorenç però... Són d'ahir diumenge a Sant Cugat. Vam aprofitar per celebrar el meu aniversari que serà el proper dimecres 17. Heu vist quin 6?? I quin munt de xocolata?? Mmmm.. Per les postres també van venir els meus cosinets, excepte el Pau que dormia. Estan guapos, eh, el Roger, l'Aina i l'Elga??? El Guillem i la Carlota eren a Vic, i no ens vam poder veure. La propera baixada sí, eh!!

Excursions a Sant Llorenç

La visita al Santuari de Lord és gairebé obligada i aquest dies a Sant Llorenç també vam complir. A més, ens va fer tan bon temps que encara ho vam disfrutar més. Aquests dies "hem fet de germans" més que mai, i per la nit, sobretot, que vam dormir juntets, vaig haver de cuidar molt del Ferran que de vegades deia que tenia por. Ai, el meu reiet!!

Setmana de vacances a Sant Llorenç!

Algú sap on viu la felicitat?? Doncs jo sí: la primera setmana de novembre va estar localitzada a casa dels avis a Sant Llorenç. No veieu quines cares?? Tots 4 vam meréixer una copa per ser els més pallassos de tot el poble. Els avis ens van cuidar moltíssim, i això que tenien la casa potes enlaire pq els van fer la cuina i el lavabo nous. Però entre pols, rajoles, i trastos varis, nosaltres més feliços que ningú. I encara vaig tenir temps de fer tots els deures que m'havien posat!! Ja compten les hores que falten per tornar-hi!

Castanyada a la granja

En aquestes fotos es pot veure el antes y el después. Tota la colla dels pares es van reunir per celebrar la castanyada, pero aquest any ja faltava poc per ser més petits que grans. La veritat és que soroll en vam fer molt, i només ens van poder fer callar una estoneta davant la tele, i després, una estona més, quan va arribar "el llop". N'hi ha que ho van somiar uns quants dies més....

Primera castanyada a Sant Cugat

Vam baixar castanyes d'Andorra, però van resultar encar una mica verdes. Però el Ferran es va descobrir com un menjador de castanyes voraç! Li agraden molt! Aquest tio s'ho menja tot... jo vaig cubar-les i poc més. S'ha de dir que les castanyes que vam menjar eren boníssimes. Els avis les havien comprat del Jerte i es menjaven soles. Mmmmm.....