Nevades de Primavera

Heu sentit darrerament la frase "aquest temps està boig". Doncs crec que està confirmat. Avui està fent una nevada aquí a Andorra de campionat. Veure'm com arribarem a Sispony a la tarda amb la mami i el Ferran !!!!

Quina por!!! Esperem no fer cap relliscada!
Seguirem informant... espero... jejeje...
Aquestes fotos estan especialment dedicades al meu cosinet Guillem. T'agradaria estar aquí eeeeehh!!! Doncs puja!!! Però porta unes botes i anorac com déu mana!

La tornada a la normalitat

No ho entenc. La mare diu que aquesta és la imatge de la pau i la tranquil·litat... que aquests moments són glòria, i que és feliç quan ens veu dormir.

Doncs quin avorriment. A mi em sembla més divertit explicar contes, ballar, saltar, empipar el Ferran, demanar el pare que tregui la radio i posi les cançons, tirar coses a terra, plorar una estoneta per fer empipar els pares, preguntar si ja arribem, si falta molt, si demà anirem a cole o no, demanar un altre conte, tornar a cantar, a saltar, a empipar el Ferran i fer-lo plorar per poder-li posar la pipa, i preguntar si encara no arribem, si ja som a la Seu, si plou, si neva, i per què, i per què no...

No entenc per què la mare ens va fer aquesta foto... si no fem res... pau? tranquil·litat? i això què és?

Mones i mones!!

Ja ha arribat la Pasqua!! El Ferran va tenir la seva mona, igual que el Roger i també jo. El padrí també em va trucar i ja em va dir que a Sant Cugat em guardava també una mica més de xocolata, quin empatx!!
Ahir el Ferran va provar la mona i també el pa, gràcies a la iaia Fina. El pa li encantava!! Visca el gluten.. si se n'entera la pediatra...
El Roger va rebre l'ou més gran de tots i va fer una clau de judo per trencar-lo, mentre l'avi Xinxó ja començava a posar-se les botes. Quina ganeta eeeh... avi!!!
I jo vaig tenir la mona més xula: una caseta de les tres bessones que desmuntarem cada dia una miqueta. Mmmmmmm boníssima!!! Gràcies padrina! Començar el dia amb xocolata m'encanta!!

Més fitxes!!!

A Sant Llorenç hi havia autos de xoc, i aquí hi podeu veure el pare amb el Roger i l'Elga xocant i xocant com uns bojos!!! El Roger volia que jo hi pugés però... millor ho deixem per d'aquí un parell d'anys. Jo em quedava a la voreta amb l'Aina. I també hi havia un "boti-boti" i aquí sí que em va anar bé que hi haguessin els cosinets pq el tobogan era tan dret que el primer dia que em vaig tirar soleta vaig agafar una por... un mal de panxa... però amb ells m'ho vaig passar pipa!! I ells també em sembla... jejeje!

Cosinets a Sant Llorenç

El Roger, l'Aina i l'Elga van venir a passar un parell de dies de Pasqua amb nosaltres. Així el Roger podia recollir la mona del seu padrí (el pare) i de pas ens feien companyia.

Aquí ens veieu en una estoneta de tranquil·litat, pq el temps no va acompanyar gens i a fora hi feia un fred que et tombava.

A l'altra sofà hi havia la iaia Montse amb el Ferran. Quina iaia més valenta tenim eh!!!

La nina de la familia

Què us sembla?

Bonica eh?

És la meva cosineta Anna.

Està a punt de fer 2 mesets i està feta una nina.

Mireu quina postura més dolça...

Sempre que puc l'omplo de petons.

Ja compto els dies que falten per poder jugar també amb ella.

Guapíssima!!!

Primeres paraules del Ferran

Video a la vista!!!

Ja us vaig dir que el Ferran ja començava a xerrar i perquè també pogueu compartir-ho amb nosaltres us he penjat un video demostratiu. El trobareu a l'esquerra de la pantalla a sota del resum del blog.
Tatatatata!!!! Si algú no l'entenc que m'ho pregunti que jo faig d'intérpret.

Aniversari del Pare

Aquest vespre hem celebrat l'aniversari del pare. Com sempre, he hagut de donar un cop de mà en el tema bufera pq amb tantes espelmes... aquests grans només fan que omplir els pastissos. Hi posen mooooooltes espelmes! I no els agrada!! No ho entenc...

Bé, quedeu tots convidats a menjar pastís. Clar que haureu de venir-lo a buscar, eh!!

La Maria a Pal

Dilluns van aprofitar per anar a la neu. No estic del tot segura que la Maria ho trobés molt divertit. Quan queia a terra no volia tocar la neu pq era freda i mullada, clar, i feia totes les peripècies possibles per aixecar-se sense posar les mans a la neu. El proper dia et deixaré uns guants cosineta!!

Terratrèmol a Sispony

El menjador de casa semblava un camp de batalla. El més curiós és que cadascun anava per la seva banda. Jo pintava a la taula. La Maria treballava a la botigueta. El Ferran buscava a veure qui li feia una mica de cas, i l'Anna menjava per algun sofà.

El Ferran ja s'aguanta ben assentat. Això comença a ser divertit... jejeje

Diumenge de Rams a la Massana

Ja comença a ser una tradició: beneïr la Palma a la Massana. Els ultims 3 anys la padrina i l'Ernest han pujat, primer amb la Maria a la panxa de la padrina, i ara, amb la Maria i l'Anna!

Va ser difícil però finalment els pares van aconseguir fer una foto de tots 4. Després de la foto el Ferran i l'Anna van quedar-se quiets als seus cotxets però... la Maria i jo vam començar les nostres carreres sense parar!!! Heu vist que guapes anem de jaquetes?? Gràcies padrina!!!

Dissabte 15 a Torredembarra

L'Oriol estava encantat amb el Ferran. El Martí, el seu germanet, només té un mes i mig i, clar, el Ferran dóna més joc. Veieu com li dóna aigua?

I el dinar de dissabte va ser apoteòsic: aperitiu d'escopinyes i pistatxos i 100 calçots!!! Com disfrutaven els pares... la salsa dels calçots finalment va quedar deliciosa, mmmmm.... per llepar-se els dits, eh mami??

Divendres 14 a Torredembarra

Divendres passat era festiu a Andorra. La Constitució. I l'Oriol ens va convidar a passar un parell de dies a Torredembarra. Va ser molt divertit. Vam dormir a la mateixa habitació, i les nits van ser una mica mogudetes: anàvem a dormir molt tard pq no trobavem mai el moment d'anar-hi. I a mitja nit cridàvem els pares pq estàvem massa esverats... A la foto del mig hi veieu l'Oriol com passeja ben content amb el seu germanet, el Martí. I a la dreta celebrem la nostra victòria en el joc de les cadires, el nostre joc preferit!

Fullegem.

Mira, ahir ens va agafar per fullejar les revistes de quads que el padrí Lluís ens havia donat el cap de setmana, després de la seva exitosa sortida amb quads infantils. Felicitats padrí!!!

El pare disfrutava, ja se li veu, i jo m'ho mirava des de tots els costats, per no perdre detall. Algun dia ho haig de provar això dels quads...

El dimoni de la Kids!

Ahir dilluns vaig tornar a la Kids, la meva guarderia, pq aquí a Andorra és festa al cole aquesta setmana i la que ve. Primer no volia anar-hi però després, com sempre, m'ho vaig passar pipa!!

I és que em vaig disfressar de dimoni!!! La meva disfressa preferida!! I la Neus em va pintar una cara ben vermella i amb unes celles.... uuuuuuuh!!! vaig tenir el Ferran ben espantat tota la tarda, jejeje! Aquesta setmana estarem tots dos al mateix lloc. Així guanyem temps eh mami!!

Com em cuiden els cosinets de Sant Cugat!

Aquí estem el Roger, l'aina, l'Elga i jo jugant a la placeta dels quatre cantons, als gronxadors. Ells són especialistes en barrejar la sorra amb aigua, i formem uns castells i ... i unes marranades!!! És divertidíssim! Sempre hi ha nens que s'acosten per veure què fem.

I després a la tarda vam anar a passejar i vaig jugar molta estona amb l'Aina, mentre l'Elga cuidava del Ferran. El Roger havia trobat uns quants per jugar a futbol i es va quedar al Monestir una estona més.

Nevada al Març

9,00 h. Tota la familia equipada i cap avall!!

Va començar a nevar ahir a les 10 del matí i encara no ha parat. No neva molt fort però no para. Ahir el pare va ajudar a una senyora a posar les cadenes i després no se li engegava el cotxe a ell... i nosaltres ben acollonits a casa!
El Ferran, pobre, amb tanta roba, ja no hi cap al cotxet. Necessitem una cadireta urgent!! I per què en quedi constància jo mateixa li he fet una foto. Padrí!: hem fet fotos com ens vas demanar, eh!!

Ah! El Ferran ja ha començat a xerrar! Va tot el dia amb una metralladora a la boca: tatatatatatatata!!!!!

Maria!!

Ai la mama amb la seva fillola!!

D'aquestes fotos sí que n'hi ha poques. Per això de seguida que la padrina Cèlia me l'ha passada l'he penjat al blog.
Aquesta Maria cada dia està més divertida. Fa unes carcajadas que t'encomana el riure. Un dia d'aquests penjaré un video pq la sentiu i pogueu riure també. Aquest dissabte, quan ens vam veure després de 3 setmanes ens faltaven braços i galtes per apretar-nos i petonejar-nos!!
Mua, mua, mua!!! Però no penseu que tot són flors i violes... de vegades alguna empenteta també cau... és que em pren les coses!!! home!!

L'Anna i l'Ernest

Què!! Gran, eh?!

Aquesta Anna creix molt i aviat ens atraparà! Bé, potser no tant, però no em digueu que aquestes galtonetes no estan per menjar-se-las! Guapíssima!

I ja veieu que vaig haver d'ajudar al tiet Ernest: em feia por que complint un any més li comencés a fallar la bufera i no poguéssim menjar el pastís! Sembla que ell també bufi però en realitat les espelmes crec que les vaig apagar jo, eeeh... Felicitats!!

Fotos de familia

Quin dia tan xulu que ens va fer. Feia un solet. A l'esquerra estem amb la mami, que volia una foto amb tots dos pq deia que no en tenia cap. Noooo!!! Cap foto ni una! És que no en té mai prou.

I el papa va anar a batejar el Xinxó més xic. Va fer la presentació oficial als vedellets. Pq s'hi vagi acostumant, vaja. Que qualsevol dia arriba el padrí amb un bastó i... apa, a canviar les vaques de lloc, que se'ls ha acabat l'herba. I el Ferran a córrer i a cridar: "misha, misha,!!!!" (l'idioma de les vaques de cal xinxó).

Comencem Març a Sant Llorenç

Heu vist quin porc senglar té l'avi Xinxó? És un porc doméstic. El pare ho va voler comprovar i quan va ser l'hora de tornar-lo cap a dins el porquet va dir que na-nai, que s'estava millor a fora. Nosaltres ens ho miravem i feiem alguna oració pq allò acabés bé.

I la meva nina estava morta de por. Sort que jo li deia: "tranquiiiiil·la, no passa reeeees....".