No ho entenc. La mare diu que aquesta és la imatge de la pau i la tranquil·litat... que aquests moments són glòria, i que és feliç quan ens veu dormir. Doncs quin avorriment. A mi em sembla més divertit explicar contes, ballar, saltar, empipar el Ferran, demanar el pare que tregui la radio i posi les cançons, tirar coses a terra, plorar una estoneta per fer empipar els pares, preguntar si ja arribem, si falta molt, si demà anirem a cole o no, demanar un altre conte, tornar a cantar, a saltar, a empipar el Ferran i fer-lo plorar per poder-li posar la pipa, i preguntar si encara no arribem, si ja som a la Seu, si plou, si neva, i per què, i per què no...
No entenc per què la mare ens va fer aquesta foto... si no fem res... pau? tranquil·litat? i això què és?
3 comentaris:
Quan siguis gran ja entendrás que ha volgut dir la teva mare.
Jo els entenc molt bé i aixó que en Guillem I la Krlota son una mica més grans que tu pero pensen igual que tu.
Dentro de 20 años ya no dirá lo mismo
MARTINA, ara això no ho entens i per tant tens l'excusa perfecte per seguir donant la murga als pares, així que no deixis mai de preguntar aquell clàssic: QUÈ JA ARRIBEM ? Això sempre és molt agradable de sentir pels teus pares, creu-me.
Petonets.
Esther.
Publica un comentari a l'entrada