dimarts, 25 de març del 2008

La tornada a la normalitat

No ho entenc. La mare diu que aquesta és la imatge de la pau i la tranquil·litat... que aquests moments són glòria, i que és feliç quan ens veu dormir.
Doncs quin avorriment. A mi em sembla més divertit explicar contes, ballar, saltar, empipar el Ferran, demanar el pare que tregui la radio i posi les cançons, tirar coses a terra, plorar una estoneta per fer empipar els pares, preguntar si ja arribem, si falta molt, si demà anirem a cole o no, demanar un altre conte, tornar a cantar, a saltar, a empipar el Ferran i fer-lo plorar per poder-li posar la pipa, i preguntar si encara no arribem, si ja som a la Seu, si plou, si neva, i per què, i per què no...
No entenc per què la mare ens va fer aquesta foto... si no fem res... pau? tranquil·litat? i això què és?

3 comentaris:

Luis ha dit...

Quan siguis gran ja entendrás que ha volgut dir la teva mare.
Jo els entenc molt bé i aixó que en Guillem I la Krlota son una mica més grans que tu pero pensen igual que tu.

Unknown ha dit...

Dentro de 20 años ya no dirá lo mismo

Anònim ha dit...

MARTINA, ara això no ho entens i per tant tens l'excusa perfecte per seguir donant la murga als pares, així que no deixis mai de preguntar aquell clàssic: QUÈ JA ARRIBEM ? Això sempre és molt agradable de sentir pels teus pares, creu-me.

Petonets.
Esther.

M'encanta!

M'encanta!
Sant Ponç (Corbera) (04/2013)
Powered By Blogger