Germanet com tragues!! Jo estic encantada de donar-li i ell ha de triar entre riure o empassar. Quan les dues coses s'ajunten llavors comença la tos pq s'ennuega. La mare: "què passa Martina? què li fas?" Jo no li faig res... només li dono el bibi... (però és que també li faig ganyotes i ell no es pot resistir... riu que riu!!)
Mireu quina careta que posa el meu germanet "en lo alto" d'un tobogán. Estava encantat. A la sorra l'esperava jo per donar-li un bon petonarro! Molt bé Ferran!! Per rematar-ho vam pujar en un altre gronxador. M'ho passo pipa quan puc fer-lo riure, i la veritat, és que és molt agraït.
El Roger portava una pilota i vam acabar tots jugant un mini-partit. Sort en teníem del nostre gran fitxatge: el davanter-centre IaiaMontse-Ronaldinha. Aquí teniu una petita mostra del seu estiu, ben personal. Aquesta iaia és la pera!! Ja la voldríeu vosaltres, eh?!! Ara que l'Aina tampoc es quedava curta... cridava més que xutava però com que jo també anava cridant com una boja pq no en pescava ni una doncs no passava res. Sort que el Roger i el pare hi van posar una mica de tècnica i al final vam fer uns quants xuts com déu mana. Mentrestant, l'Elga cuidava el Ferran i així la resta podíem fer el nostre partidet.
Ara la càmera l'agafa el pare i fem el meu exercici preferit: carotes! Normal-Riure-Enfadada.
Després que l'avi ens portés fins a la Torre Blanca vam haver de fer una parada per recuperar forces, almenys nosaltres, pq aquest avi té molta gasolina... Vam trobar un trenet molt xulu amb el que "viatjàvem" mentre l'avi vigilava el Ferran que dormia plàcidament al cotxet. Més tard, de tornada a casa, vam trobar uns cercles molt guapos. El pare diu que són per les bicis però jo crec que són túnels com els d'Andorra, una mica més baixets.
El Ferran ja està molt recuperat. La iaia demà ja marxa i avui aprofitem les últimes estones per riure i passar-ho bé. La iaia m'havia dit que el Ferran ja caminava però després vaig veure que no, que li agrada posar-se ben dret però de caminar res de res! Quin ensurt! La iaia m'havia enredat...
Ei Ferran!! Com va l'encostipat? Jo et veig força bé, eh! Em sembla que tot és una mica de "cuento" per tenir la padrina aquí, que llest!
El Ferran es va disfressar de foca polar. La iaia Montse va confeccionar el vestit i va quedar molt autèntic.
Al centre el Ferran està amb la seva mestra: hola Lucre!! També havia sigut la meva mestra quan jo era un esquirol. És un solet...
I quina classe més guapa els va quedar. No hi faltava detall: un iglú, un ós polar, un esquimal, neu i estalagtites!!
Dijous els pares van tornar a l'escola per dinar amb nosaltres: era el dia de l'escudella i a fora de l'escola hi van instal·lar 3 olles molt gegants que des de primera hora del matí feien xup-sup. A la primera foto la mare surt dreta al fons amb un jersei negre i jo sóc a sota ensenyant-li on havíem d'anar a deixar els plats i els coberts. Després de dinar vam jugar una estona amb les peces: veieu a la dreta com l'Aila i jo practiquem l'esquí a sobre d'uns encaixos?? Els pares van quedar distrets! 
Mireu quina colla!!
Les fotos són molt fosques però us les explico: hi havia un escenari preparat per un concurs de carnaval i jo hi vaig pujar per fer quatre dancings. Però el més divertit de tot va ser el llençament sense xarxa al buit. Els pares m'agafaven pq tenien una por... seeeeempre patint! Que guapo és volar!! 
