Felicitats Germán!!

El Germán fa avui 1 any!! Felicitats!

Oi que fa cara de simpàtic?? Doncs és que a sobre ho és!!

Avui l'hem volgut trobar expressament per felicitar-lo però.... quan l'hem anat a trobar a Escaldes estava al cotxe ben adormit. La foto és d'ahir. Dissabte ja tornen a marxar. La propera a veure on serà, si a Andorra una altra vegada o bé a Canàries!!

Hola Antònia!!

Des de fa 4 anys et tenim sempre molt present.

Segueix cuidant-nos a tots que nosaltres cuidarem tot allò teu, d'acord?

Un petó guapa!!

Finalista als Jocs Florals de l'Escola

Sí senyors!! He quedat finalista, juntament amb l'Eloi i el David, al concurs de dibuix dels Jocs Florals de la nostra escola.

Els consells de l'avi Peret durants els dies que vam ser a Sant Cugat han donat els seus fruits i vaig poder dibuixar un llibre que no em va donar el premi però sí classificar-me com a finalista. Està prou bé, no?

Visita del Germán!!

Avui ens ha visitat el Germán!!!

Bé, i la Sandrita i l'Orlando també. Han anat a veure la mare a la feina i dimecres ens trobarem tots per berenar. Aquest dijous el Germán farà 1 any i està guapíssim! La mare diu que és un nen molt bo, que l'ha tingut molta estona i s'ha portat superbé. La mare té unes ganes de visitar-lo allà a Canaries!! Haurem d'organitzar una fugida ben aviat!

Armiana i cascada

La mare ha fet una foto del rètol pq deia que era difícil aprendre's aquest nom: Armiana. És on hem anat a última hora, just a sobre de Canillo, per l'altre cantó del Coll d'Ordino. Per acabar, i al costat de la carretera, hem vist aquesta petita cascada. El pare ens ha explicat que fa quatre dies van caure uns rocs i les autoritats es van plantejar de tancar la zona al públic per evitar problemes. De moment no s'ha fet i esperem que no passi res. És molt bonica de veure de tant a prop i, a simple vista, no sembla gaire perillós, però...

Escaladora

Doncs no ho sabia però sembla que l'escalada no se'm dóna del tot malament. He volgut mirar no sé què i la mare m'ha dit que m'enfilés. I quan he estat enfilada em deia: "no et moguis Martina, no caiguis!!" I patapam! foto al canto! Sembla molt fàcil però m'aguanto ben bé per les puntetes dels dits dels peus i de les mans. Ho hauré de seguint practicant... Tinc estil?

Trencalòs i safrà blanc

I a sobre hem estat de sort i hem pogut veure 3 trencalossos! Quina passada!! Són unes aus que agafen ossos grans amb les potes i els deixen anar des de l'aire pq al caure a terra es trenquin en trossos petits i se'ls puguin menjar. Després hem trobat més floretes com la lila d'abans. El més curiós és que el Ferran ha dit que les floretes eren el pare, jo, ell (a l'esquerra) i a la dreta la mama, fent-nos la foto. Tu creus?

Ous de drac!!

Després hem la troballa més interessant de tota l'excursió: el pare ens ha dit que eren ous de granota, però el Ferran i jo estem convençuts de que en realitat són ous de drac. Seguríssim!! La mare ha dit que no n'havia vist mai a la vida i al·lucinava tant com nosaltres. Haver d'esperar tants anys per veure-ho... El pare els ha tocat pq veiéssim que n'hi havia que ja tenien forma de capgros, amb la cua i tot. Veieu la pila d'ous que es veuen a la primera foto??

Excursió des del Coll d'Ordino

Avui hem fet una excursió molt interessant. El pare ens ha portat fins al coll d'Ordino i des d'allà hem seguit un caminet i hem trobat una pila de coses noves. La primera: un formiguer de muntanya. A la segona foto veiem milions de formigues a tota pastilla fabricant una muntanyeta amb tot de branquetes. A la tercera foto el pare ens ha ensenyat un safrà de muntanya. Una flor protegida que no podíem collir pq n'hi ha molt poquetes. I després hem jugat a "anar d'excursió". Jo era la mestra i feia fer una fila per visitar els llocs. El Ferran ha decidit copiar el pare i fins i tot s'ha posat les mans a l'esquena com ell. Què n'és de maco!

Et llegeixo un conte?

Avui diumenge ens aixecat amb ganes de llegir. I com que al Ferran li encanta escoltar contes doncs li he llegit una nova versió de la llegenda de Sant Jordi, per si encara quedava algun detall poc clar. Li hem comprat el conte pel Germán, que aquesta setmana està aquí a Andorra. Així podrà explicar als seus amics de Canàries qui era Sant Jordi i com n'era de dolent el drac!

Som a Sispony!!

I fem dissabte!! Els pares s'han posat a treure coses, llençar-ne, canviar-ne de lloc,.... teníem l'entrada de casa plena de bosses i trastos varios, i el menjador amb coses per tot arreu. Mentrestant, nosaltres jugàvem a fora, amb aigua, dracs, dinosaures i nines. A veure com quedarà tot finalment. Prometo informar en breu.

Ja tenen peixera de debó!

Ja que hem de tenir peixets, doncs almenys que estiguin una mica a gust, no?

Quan hem arribat a casa el pare ha montat la peixera, l'ha omplert d'aigua i jo hi he posat els peixets. Ha sigut molt emocionant!! Després hem buscat un lloc i finalment l'hem trobat. Ens ha costat deixar estar els peixos. Els volíem seguir i mirar sense parar, fins que ha sigut l'hora de sopar.

Avui ha sigut el dia de les preguntes:

Martina: "Demà encara seran vius els peixets?"

Martina: "Pare, tens metxes"

Pare: "Són canes, Martina, són canes"

Martina: "Mare, tu no tens la pell tan fina com jo"

Mare: "Pq sóc més gran Martina"

Martina: "Però jo encara tardaré molt a fer-me tan gran com tu, oi mare?

Els nous inquilins de Cal Xinxó xic

La mare se n'ha empassat una altra: ha cedit i han entrat animalons a casa. Però només són peixets mamiiii..... La floristeria d'enfront de casa dels avis a Sant Cugat van fer un aparador molt bonic la setmana passada, amb peixos inclosos. Però aquesta setmana calia canviar-lo per posar-hi roses, espines i dracs. I què n'han fet dels peixets: doncs cap a Ca la Mònica. I d'allà, cap a Andorra. Aquests peixets han viatjat més en 2 dies que molts dels que viuen al Segre. Millorarem la peixera, això sí.

Els regals de la iaia Montse

Ahir la iaia Montse va aparéixer amb dos papers, un de la kitty i l'altre del bob esponja. Avui, el pare els ha inflat i ha sigut la bomba. Després de sopar han començat a volar els globus per l'aire i la mare només repetia que trencaríem alguna cosa. Finalment la cosa ha acabat bé. Ens ho hem passat pipa i prou, sense trencar res!! Visca! No sé on els hem aparcat però ... segur que demà tornaran a volar!!

Vells i bells records

La mare s'ha posat melancólica. Feia.... una passada d'anys que la mare no trepitjava la Plaça Cívica, la rampa i l'entrada de la Facultat. Ha dit que inclús tenia ganes de tornar-hi, tot i els nervis terribles que hi havia passat. El cas és que el Ferran i jo hem agafat la barana i ens hi hem llençat de cap. Hem corregut com bojos per allà i els pares només teníem feines a atrapar-nos, jijiiji!!!! Després hem tornat a agafar el tren i cap a casa a dinar, on la iaia ens havia preparat unes patates amb bacallà mmmmm... boníssimes!!! Ah! El Pep segueix bé. Demà segurament tornarà cap a casa. Visca!!

Per fi anem amb tren, oi Ferran?

El Ferran s'ha passat tot el cap de setmana demanant que volia anar amb tren. I no ha parat fins que ho ha aconseguit. Finalment avui, després d'anar a buscar a l'avi al cafè, i d'anar a visitar la tia Paquita, hem acompanyat l'avi a casa i nosaltres hem anat cap a l'estació. Hem comprat bitllets i hem esperat el primer tren que arribés. I el destí era Sabadell. El Ferran estava ben emocionat. I tot el vagó ho ha notat! No ha parat de xerrar en tot el trajecte. Hem decidit que pararíem a Universitat Autónoma, i així la mare ens ensenyaria on havia estudiat. A més, era tard al migdia i no podíem arribar a dinar a les 3!!

Tornem a Sant Cugat

El pare i el Ferran feia moltes setmanes que no venien a Sant Cugat i els trobaven molt a faltar. Vam arribar divendres al vespre i avui dissabte hem fet força "feina". Al matí hem anat a veure llibres, hem acompanyat a l'avi a fer el cafè i hem anat a veure el tiet Pep, que està a la mútua pq ahir li van fer un nou cateterisme. Segur que a partir d'ara es cuidarà una miqueta més. Ànims Pep!! A la tarda hem tingut festa de diables, es nota??? Als Quatre Cantons hi havia un senyor que feia ballar un esquelet a ritme de rock'n'roll i nosaltre ens hi hem posat al costat mateix. I l'esquelet ens ha vingut a saludar! Després hem anat al Monestir: els diables celebraven els 20 anys a Sant Cugat i fins i tot els gegants, el Joan i la Marieta, s'han vestit de diables. Que guapos estan.

Hem vist castellers i mentrestant he fet cua pq em maquillessin. El resultat ha sigut el què volia: he fet plorar el Pau de por!!! Jijiji!!!! L'he fet marxar de casa ben espantat!!! Jejeje... m'encanta espantar els petits!!! Sóc un dimoniet!

Una mica de rutina setmanal

Els dimarts són els dies de la compra. Arriba la fruita, la verdura i el peix a Andorra i cal posar alguna cosa a la nevera!!

Ens encanta que ens deixin omplir a nosaltres el carro, tot i que el pare prefereix carregar-nos dintre i anar per feina. La mare ens deixa agafar les bosses per posar la fruita i nosaltres la portem a pesar, agafem els iogurts i els pots varis... aquí, a la foto, ens va enganxar la mare quan ella tornava d'anar a buscar vinagre, que ens l'havíem descuidat!

Sense paraules

A partir d'ara, aquesta serà la foto més repetida. Ja no és l'avi qui proposa, sino el Ferran que agafa un dit de l'avi (la mà és massa grossa) i l'estira fins que aconsegueix estirar-lo del sofà on fa la seva sagrada migdiada, i el fa portar-lo a buscar ous o donar menjar a les vaques. La qüestió és anar amb el bestiar, sigui on sigui, i si pot ser agafant el cotxe encara millor, amb una bala de palla al darrera i un metro de pols a dins. I, a sobre, no el pica ni una puça!! Ja deu estar inmunitzat...

Ja tenim sorral!!

Aquest pare és genial!

Dissabte, just abans d'arribar nosaltres de Sant Cugat, va montar aquest sorral a la granja. I aquí ens teniu tancats i a la gàbia! Esperem que l'arbre que hi ha just a sobre faci una bona ombra, que segur que sí, que ja ho deu haver calculat tot el meu papa. Fins i tot la Quina, la gossa, està més reposada. Fins i tot ella sembla estar més tranquil·la veient-nos ben tancadets. I no diem res del pares... Mireu quina cara de repós quan veuen que durant una bona estona no han de venir darrera nostre i poden seure a prendre el sol. Ja ho dic jo que el pare ho tenia tot calculat...

0-2 apoteósic!!

La Maria i jo vam decidir finalment quedar-nos a casa amb els avis. Jo sabia que la iaia Fina ens montaria una festa de disfresses en un plis. I així va ser. Vestits de casament, de comunió, perruques, i el què faci falta. L'avi va anar a dormir. No ho acabo d'entendre. I els tiets i els padrins, amb la resta de la colla: cap al Jardí a veure el Madrid-Barça (ja em diràs!). Es veu que també s'ho van passar bé: el pare saltant i cridant con un boig i la taula... veieu la taula?? però si no hi caben més ampolles d'aquestes marrons amb etiqueta vermella??!! Deu ser una aigua molt bona i curativa. De fet, ara que m'enrecordo, els pares estaven molt contents quan van arribar!! Això del Messi els fa tornar bojos. Jo segueixo sense entendre com l'avi Xinxó se'n va anar a dormir... però si la nostra festa li donava mil voltes a aquesta bacanal del Jardí!!! Aaaiiiii... no saben disfrutar...

Amb l'avi i el Pau a fer kilòmetres!

La Blancaneus passeja el princep: aquesta és la versió més moderna del conte clàssic de Walt Disney. Aviat es portarà a la pantalla gran pq és la història mai abans explicada del què va passar quan el princep va fer el petó que va despertar la Blancaneus. I el del bastó és la versió també actualitzada de la bruixa que portava un cistell amb una poma enverinada. Aquí veiem el princep, quan intentava defensar la seva estimada de l'atac de la bruixa que volia matar la seva estimada princesa. Finalment, la història va acabar bé, es van fer amics i el princep va acompanyar la bruixa Peret a casa pq descansés de tantes batalles, pomes i petons. Mentrestant, la Blancaneus va anar al Pros, a comprar-se un gelat de xocolata, la seva passió. Millor que una poma enverinada, no?

A Barcelona a buscar la Maria i l'Anna a cole

Dilluns vam baixar a Sant Cugat. Feia dies que no hi baixàvem i ja en teníem ganes. I dimarts vam anar a Barcelona a buscar la Maria i l'Anna a cole. Després de passar tants dies juntes ara ja ens trobàvem a faltar. Primer vam anar a buscar l'Anna. La Madre Superiora no ens la volia donar pq deia que a ella no la habian avisado... Però finalment vam poder berenar en una parada d'autobus. És que no hi havia cap més banc a prop i havíem d'esperar que a les 6 sortia la Maria. Un cop totes recollides vam anar a jugar una estona a casa seva, passant abans per davant de l'Auditori a pujar i baixar escales i fer moure com baldufetes les meves cosinetes que, de moment, em segueixen a tot arreu. Ho hauré d'aprofitar mentre duri, no sigui que se m'acabi aviat el xollo.

Adéu difícil

Dilluns de Pasqua el pare i el Ferran marxaven cap a Andorra, mentre la mare i jo agafàvem el cotxe per baixar cap a Sant Cugat. Just abans de marxar, l'avi i la iaia se'ns van endur a donar menjar a les vaques i com ens va agradar!!! Tant, que a l'hora de marxar el Ferran plorava i plorava fent saltar les llàgrimes a llarga distància. I no pq nosaltres marxéssim, sino perquè volia quedar-se a Sant Llorenç i seguir fent feina amb l'avi i la iaia. Els dies següents, el Ferran s'ho va passar malament. Va plorar cada dia per anar a la guarde i només volia anar a donar menjar a les vaques. La mare diu que creu que si el deixen una setmana a Sant Llorenç ja no en voldrà marxar!

De mones... que n'hi hagin!!

Jo vaig tenir un caseta amb la Tiana y el sapo, la Maria una caseta amb la Blancaneus, l'Anna una Kittie i el Ferran: un tractor que només li faltava el comandament a distància per sortir rodant. Tots contents i farts de xocolata, oi Anna???