Avui l'Aila

La primera foto és als esports d'estiu, ballant el tu-tu-a. Hi tenim un bon estil, no? Quant la mare ens ha vingut a buscar començàvem a ballar i, és clar, l'hem fet esperar: primer havíem de ballar!

Després ens hem endut l'Aila cap a casa, a jugar, a sopar i a dormir. Tenim el Ferran al·lucinant, amb tanta gent per casa últimament... Així que quan hem arribat ens hem posat les disfresses (tot un clàssic) i a jugar!! Hem sortit a fora i ens hem endut el bressol, la moto, el patinet, els plats, els coberts, ... tot i més. I el Ferran també volia jugar. Després de sopar hem menjat un gelat, mmmmm.... boníssim!! I després hem seguit jugant. A l'hora d'anar a dormir ja ha sigut una mica més complicat. L'Aila volia anar a dormir amb la seva mare i a la seva habitació i ens hem adormit a quarts de quinze. La mami estava rendida, gairebé l'hem hagut de despertar quan estàvem les 3 estirades al llit per veure si aconseguíem que l'Aila s'adormís tranquil·la. Zzzzzzz.... bona niiiiit

28 de Juliol: 8 anys de casats

Ahir dia 28 els pares va fer 8 anys que es van casar. Felicitats!!

Qui ho havia de dir fa 14 anys (!!!!!!!), quan es van conéixer, un mateix dia 28 de juliol (del 1995) que avui hi seríem el Ferran i jo, i que seríem a Andorra i tantes altres coses que han passat.

De fet ara mateix fa 14 anys, en aquest precís instant. Pq la mare diu que eren quarts de dues de la matinada del dia 28 (al 29) quan el pare va atacar la mare en ple bar A Sac, de Platja d'Aro.

Va mare, para ja d'enrotllar-te, que sembles l'avi Peret explicant batallites de la guerra!!

Llenties per sopar i contes per dormir

La mare havia preparat unes llenties boníssimes i el Ferran i jo vam repetir i tot. L'Erika s'hi va resistir al principi però quan les va provar no en va deixar ni una al plat, molt bé!

L'hora d'anar a dormir ja va ser una altra cosa. Jo vaig llegit un conte i la mare un altre. Després jo em vaig quedar clapada però l'Erika no tenia son. Es va quedar al menjador una bona estona fins que la son, finalment, va fer acte de presència.

Avui dimecres, jo he anat a casa seva a sopar i a dormir. He trucat cap a les 10 i ja m'ho havia menjat tot per sopar, inclús el gelat que ens ha donat la Maite (visca!). Demà explicaré als pares com ha acabat la nit...

L'Erika ve a dormir a casa

Dilluns l'Erika va venir a sopar i dormir a casa. Sortint dels esports d'estiu vam anar una bona estona al parc i després vam pujar cap a casa. Només d'arribar ja ens vam posar les disfresses i l'Erika també es va provar les nostres ulleres-fashion. Després de banyar vam mirar una estona les 3 bessones mentre s'acabava de fer el sopar. El Ferran també disfruta amb els dibuixos, queda obnuvilat!

La ex-llitera

Diumenge els pares ens van canviar l'habitació: el meu llit de dalt va baixar a terra i ara dormim un al costat de l'altre. Bé, en realitat jo continuo dient que amb els pares és com millor es dorm... però ells no hi estan del tot d'acord, tot i que la mare m'apreta i em fa petons fins a ofegar-me quan estic al seu llit.

Però ells segueixen inventant-se coses a veure si "colen" i no anem a parar més al seu llit... innoceeents...

Ens ha quedat prou pq encara queda tot ben ample. Però l'armari i el tocador han hagut de sortir de l'habitació. Seguirem informant sobre les petites reformes.

Fashion victims

Estem guapos o no? Jo crec que estem "arreglados pero informal". Va ser el millor regal que em podia haver tocat: arracades llarguíssimes, anells per cada mà, braçalets espectaculars, corona i... unes mega-ulleres de sol!! El Ferran està fet un pallasso i quan li vaig posar les ulleres, enlloc de rondinar i treure-se-les, ens va fer un paseíllo per lluïr-les amb el seu pijama de senyor. És un guaperes!!

El balconet

Mireu quina meravella de geranis roses que tenim!! Aquí arribàvem de la fira d'Escaldes. A la pesca d'ànecs em va tocar un regal de joies: ulleres, arracades, braçalets, anells... ja veureu, ja...

Aquests geranis van sortir d'Andoflora i al principi feien molta pena pq estaven molt pengim-penjam i semblava que mai serien bonics. Però amb paciència i una canya, que diria l'avi Peret, hem aconseguit que llueixin ben espectaculars, ole!

Festa Major a Escaldes

Hi havia caballitus i no podíem deixar escapar l'oportunitat. I a sobre hi vam trobar l'Aila i la seva family!! Vam saltar als llits elàstics i vam pujar als cotxets. Vam passar una bona estona rient i inventant excuses vàries per tonar a pujar i tornar a pujar. Aquests pares tan racanos....

Cap de setmana sense piscina

Aquest cap de setmana no va hi va haver piscina però sí aigua: la mare no va ser-hi a temps de fer-nos la foto remullant-nos però sí de les restes. Va fer tanta calor que havíem d'inventar-nos alguna cosa, no?

Els tiets i les cosinetes venen a Andorra

El cap de setmana passat ens vam quedar a Andorra i els tiets van aprofitar per fer el canvi de rodes i venir-nos a veure. Vam anar a dinar a la Comella, una paella boníssima! I va quedar ben clar qui és la pixapina de la familia: la padrina Cèlia!! Només d'arribar ja no sabia com caminar: és que no porto sabates per la muntanya... és que aquí està ple de pedres... i joli vaig haver de dir: "padrina això no són pedres són arrels!!" És que... A la nit vam anar a dormir d'hora i els grans van celebrar el 10è aniversari de casament dels tiets, oooohhh!!! Van bufar 10 espelmes. Felicitats!!

A les 6 de la tarda

I aquesta sóc jo a les 6 de la tarda. Més feliç que una perdiç! La mare m'ha vingut a buscar a les 5 i li he dit que tornés més tard, que on anava tan d'hora, que llavors havíem de fer el taller de maquillatge.

Així que la mare ha anat a buscar el Ferran i després m'han vingut a buscar a mi a peu.

Finalment vaig al mateix grup que l'Erika, i altres nens de la meva classe de Girafes, del curs normal. Quan he vist arribar l'Erika ens hem abraçat com si fés més o menys 20 anys que no ens véiem. Quina il·lusió! L'Oriol, l'Eugènia i l'Aila van a un altre grup però tots compartim el pati i l'hora de dinar. I així estàvem a la tarda quan ha vingut la mare, saltant com dos cangurs, tot i que jo sóc del grup dels Koales, i l'Oriol dels Ánecs. Qui ho diria!!

Arriben el esports d'estiu!!

Aquesta és la imatge de les 9 del matí. Una mica de fresqueta a les cames, la gorra, la motxil·la i apa! cap a cole als esports d'estiu, a esperar que arribin l'Erika, l'Aila, l'Oriol i l'Eugènia. Quan he marxat la mama m'he quedat una mica soleta i amb el cap cot però... després la cosa ha canviat.

I aquesta és la imatge del Ferran venint-me a buscar al cole, arrossegant ell el cotxet per la pujada de Caldea. És un valent!! I no deixa que ningú l'ajudi, quin tio

La Lluna

Us presento la nova inquilina de la granja: la Lluna. Aquesta gosseta serà més espavilada que qualsevol altre animalet de la granja. O almenys això és el què diuen els grans... no ho entenc. La veritat és que el diumenge vam estar tots quatre: jo, la Maria, el Ferran i l'Anna perseguint-lo per tot arreu. Això sí!! Sense tocar-la gaire... pq n'hi ha que som una mica acollonits... la veritat. Però la vam tocar una mica, eeeh... I sabeu qui la va posar al camió del Ferran??? La iaia Fina!!! És que aquesta iaia porta una marxeta... ens ensenya a tots unes dolenteries... pobre gosseta... no sabia com sortir-ne i cap on anar...

Oi que és maca? Segur que ens deu trobar a faltar... o no?...

Una altra perspectiva

I aquesta és la vista des de la piscina. Gronxadors de categoria, petúnies d'enveja, gespa de pel·lícula, baranes molt xules, tumbones del carib... jo no entenc com la gent se'n va a les Seychelles... què hi ha allà millor que aquí??

A la foto de la dreta veiem tota la canallada que en poc temps han portat al món la colla de Sant Llorenç, i encara en falten!!

Una altra piscina!!!

Dissabte l'Enric, la Noèlia i el Marc ens van convidar a un berenar a la seva piscina. L'entorn és fantàstic: molts horts i camps i, enmig, una parcel·la amb tot luxe de detalls, fins i tot un wc de disseny!!! La veritat és que és guapíssim i no va ser la última vegada que hi hem baixat. A més, feia una mica de fresqueta i tots patíem pels nens, així que el proper dia que apreti la calor cap a la piscina de les Amèriques de cap!!!

El Ferran no es va voler banyar. Com diu la padrina Cèlia, li agrada l'aigua tan com a un gat. Però la mama diu que d'aquí a un any no hi haurà qui el pugui treure de l'aigua. I jo vaig estar a punt d'anar-hi de cap quan ja tornava a estar vestida!! La Dúnia m'hi volia tirar! Finalment va tenir compasió.

La bona vida, oi mama??!

Mare meva, mai millor dit, com està aprofitant la meva absència aquesta setmana! A les 8 del vespre inauguraven l'Illa i a tres quarts la Marta va trucar a la mare pq l'Alex no tenia ganes d'anar-hi. La mare no s'ho va pensar i avall va!!!

"En una hora haurem fet, a les 9 cap a casa"

Sí, sí, la gran majoria de gent va marxar a quarts de deu però... que si tornem aquí, que si voleu tastar alguna cosa?, patatim-patatam... a les 12 marxaven cap a casa!! Troneres!!

Aquí les trobem al China Boom, un xinés que promet, pq el què van provar estava per llepar-se els dits.

Aprofita mare, aprofita, que avui se t'acaba el "cuento". Ens veiem aquesta tarda a Sant Llorenç!

L'Illa Carlemany... Espectacular!!!!!!!!

Ara sí que sí!! A Andorra ja tenim un centre comercial en condicions. Ahir va ser la inauguració, a les 8 del vespre i la mare de l'Oriol se'n va endur la meva mami. I van al·lucinar. No s'esperaven que fos tan lluminós i amb unes botigues tan grans i ben arreglades. El supermercat també grandiós i amb tots els estants plens a vessar, que feien molt goig. Hi havia totes les autoritats i molta, molta gent, fins a un miler de persones. Totes amb invitació. L'acte inaugural va estar molt ben organitzat: parlaments, bons desitjos, esperances, catering, música i ballarines dins uns globus gegants, les veieu?? Ja podeu començar a planejar l'escapada: a qui li agradin aquests centres tipus Illa Diagonal o La Maquinista ara també el tindran a Escaldes, a l'avinguda Carlemany.

Cuc !!!

Quan les xancletes ja fan nosa el millor és treure-se-les de sobre pq no apretin ni res. Al Ferran li encanta enfilar-se a la barana de fora, el problema és que ara ja toca el test que li queda a sobre... ups! i fem un .... coco!!

I què ha trobat? Un cuc!!! Mare meva, quin fàstic. Sembla ser que va estar fent neteja de cucs i tots van anar a parar al carrer. Deuen haver fet tots una filera i han emigrat cap a Anyòs.

El rei de la casa

De la meva estada a Sant Cugat no hi ha fotos. I això que hem fet una pila de coses. Potser la més xula va ser dimarts: amb tren fins a Plaça Catalunya, les Rambles, el Port de Barcelona i... Golondrina!!

Mentrestant, el Ferran s'ha apoderat de casa: ara ell és el que rega, el que agafa els cotxets, les motos i tot el què vol i quan vol. Ben fet germanet!! Aquí el veiem a fora amb les seves xancletes i la regadora, resfrescant una mica les flors d'aquesta calor tan asfixiant d'aquesta setmana. Acabada la feina... comença l'esbarjo!! Moto en mà i amunt i avall, la terrassa és meva, "sólo mía...!!"

Finalment tornen a marxar cap a Sispony

I de nou va arribar l'hora dels comiats. Cap a les 9 del vespre el pare, la mare i el Ferran van tornar a carregar el cotxe, excepte amb la meva maleta, i cap a Sispony falta gent!! Allà m'he quedat jo, amb la iaia, l'avi Lluís, l'avi Peret, el Pep, la Maia, l'Aina, el Roger i el Pau, quina colla!!
I aquesta setmana fa tanta calor que he tornat a fer el què ja no feia: dormir migdiades d'un parell d'hores!! Així evitem les hores de més calor.
També em remullo a la "piscineta" del terrat, anem a passejar, i dimecres anirem al Port de Barcelona, a veure vaixells i "golondrines". Que bé!!
Fins aviat!!

Felicitats a dojo!!

I va arribar l'hora dels pastissos. Van bufar el Roger, l'avi Lluís i la iaia Montse. I jo també els vaig ajudar, clar, per si els faltava bufera. Quines galtones que fem tots, oi? És que la paella i les cloïses, i els bunyols, i tot el què ens havia preparat la iaia Pepi, ens havia donat moltes forces!
La iaia ens va preparar vàries felicitacions, totes fetes per ella, amb imaginació i molts colors. Gràcies!!!

Canviem de piscina

Diumenge havíem de celebrar moltes coses, i on millor que a Corbera? Així aprofitàvem per no deixar assecar el banyador. Vam ser-hi tots els tiets i cosins i també la iaia Pepi. I una altra paella!! També va sortir de fàbula, com no? Ens vam banyar gairebé tots, inclús el Pau!! I no va rondinar ni plorar en cap moment, i això que l'aigua massa calenta no estava. Jo, agafada al meu xurro, anava fent piscines i entrant i sortint pq estava tota l'estona tremolant. Era l'aniversari de la iaia Montse, felicitats!!! I vam regalar-li un parell de dies a les Termes de Montbrió pq li facin tot i a més l'apretin una miqueta amb algun que altre massatge. Jo també hi vull anar!!!

El Luismi: el xef.

I per rematar la feina... el Luismi ens va preparar una magnífica paella!!! Musclos, escamarlans, gambes, cloïses, calamar, i arròs, és clar. Vam decidir dinar a dins pq a fora el temps no acompanyava gaire. Estava boníssim!! Qualsevol dia hi tornem.
I a sobre, per postres, el Carlos i l'Eva ens havien preparat un tiramisú de postres per llepar-se els dits! Mmmmm... boníssim!! Quan tornem a quedar??

A Vallés Parc! Un paradís.

El dissabte l'Esther i el Luismi ens van convidar a estrenar, d'una vegada, ja era hora, la seva piscina. La veritat és que el temps no va acompanyar molt i la temperatura de 20ºC de l'aigua tampoc, però ens vam banyar!!! Bé, algun es va escaquejar però... el-la perdonarem, ejem, ejejm... Però la casa és un petit paradís i res podia espatllar el dia. Tot està ple de budes i s'hi respira una pau... bé, excepte quan el Ferran i jo correm per allà, jijiji!!!! El Ferran es va dedicar a omplir la piscina de pedres blanques que hi havia allà, i la mare capbussant-se tota l'estona per recollir-les i que els amos de la casa no tinguessin feina extra. Ah! i la mare surt a la foto, uaaaaala!!!!

Visita a les Fonts del Cardener

Quines fotos més boniques, oi?? Aquesta reportera...
Això és la visita que vam fer a les Fonts del Cardener. Vam recollir les flors més boniques que vam trobar i després la iaia me les va cosir a la cinta dels cabells!! Ha quedat molt xula, oi que sí?!
Aquest dia em vaig haver de posar pantalons llargs i jersei de màniga llarga pq feia una miqueta de fresqueta.

Les disfresses són "lo" meu!!

Sabeu què em deixar la iaia???? El seu vestit de casament!!! Quina passada! Amb el vel i tot! Vaig passejar amunt i avall tant com vaig voler i aquell dia vaig ser jo la núvia.

L'endemà la disfressa la vaig fer més petita: el braç trencat. Vaig anar tot el dia amb el braç "en cabestrillo" i em feia un maaaal.....

Bon esmorzar!

Les meves jornades a Sant Llorenç comencaven amb un bon esmorzar. Pa amb tomàquet i pernil, llet i cereals. Així, després, podíem fer tot el què volguéssim.

A aquesta hora l'avi ha havia marxat. Les bèsties no tenen horari i s'han de cuidar de nit i de dia.

Aquests dies a Sant Llorenç vaig fer moltes coses i els avis han dit que m'he portat força bé. Són tan bons...

Gràcies iaia per cuidar-me tant i tant bé!! Gràcies avi, encara que et vaig trobar a faltar molt. Però més val poca estona i ben aprofitada, no?