El pare m'ha portat a una illa que està molt a prop i jo hi he buscat un tresor però... no l'he trobat. Mentrestant el Ferran ens esperava a la vora de l'aigua, rem en mà, això sí. I després ha pujat a la canoa però quan l'hem ficat a l'aigua pq marxés a fer una volta amb el pare.... buaaaaaá!!! s'ha posat a plorar. Si la barca estava quieta no hi havia problema però si es movia per l'aigua.... ai!! quina por!
2 comentaris:
ostrs quina canoa mes gran !
aqui hi cabreu tots quatre, no?
en Ferran ja si acostumara al moviment de la canoa i el papa tindra que teure´s el carnet de conductor de canoes, oi?
Jo també vaig trobar un tresor en una illa, al mig del mar,quand vaig anar al concurs EL TALP.
Publica un comentari a l'entrada