diumenge, 27 de setembre del 2009

Dissabte casolà

A les 6 plovia bastant, i com que el Ferran dormia ens hem inventat algunes històries per passar la tarda. Primer he jugat una estona amb el pare. Ell era el princep i jo la Blancaneus. La mare ens ha caçat quan la Blancaneus es despertava després del petó. Era per filmar-los més que fotografiar-los. Després he fet un puzzle bastant gran amb la mami. I finalment he estat fent dibuixos de purpurina fins l'hora de sopar. Un dia de relax que, plovent a fora, venia molt de gust.

Un matí a Encamp i dinar a Canaro

Sí, finalment aquest cap de setmana estem disfrutant de casa. Al matí ens hem ajuntat 4 parelles i 8 nens i hem anat al Parc d'Encamp. Tenim un nou fitxatge: la Júlia i el Biel ! Com més som més riem. Hem dinat en una taula rodona gegant i els nens hem acabat jugant sota la taula, que guai!! Hem dinat molt bé, a Canaro, un hotel-restaurant que han restaurat a el Tarter i que està molt i molt xulo, us el recomano. I tenen un gelat de xocolata... mmmm... que li preguntin al Ferran!! Després de la sopa i del pollastre que s'ha jalat, ha arrassat amb 2 boles de xocolata, és una aspiradora humana! Al matí ha fet molt bo però mentre dinàvem s'ha anat tapant i ha acabat plovent, així que... cap a caseta!! El Ferran, clar, ha dormit des de les 5 fins a les 8, havia de païr. I dp a les 10 ja hi tornava a ser, quin tio! Què tal el vostre dissabte??

dijous, 24 de setembre del 2009

Gratacels doméstic

Què us sembla aquesta torre gegant que hem fet a casa?? Ha arribat fins al sostre!!! El Ferran volia seguir posant peces i peces però no hi arribava!!! És veritat que sense el pare no ho haguéssim aconseguit però ho intentàvem!
Per cert, aquest cap de setmana ens quedem a caseta (si no hi ha un canvi d'última hora, com gairebé sempre): s'apunta algú a venir a passar el cap de setmana amb nosaltres? Au vinga, que us esperem, va!!!

Tobogan improvitzat

A la sortida de l'Aquarium vam trobar una plaça molt gran i el terra s'aixecava allà on hi havia una jardinera, que curiós!! I clar, vam trobar un lloc perfecte per llençar-nos i passar una estona mentre els pares ens miraven asseguts en un banc.

L'Aquarium !!




Mantes, taurons i peix lluna. La visita va ser molt xula, va valer molt la pena. Les mantes ens van impressionar pq n'hi havia moltes i, vistes des de sota, semblava que et miressin fixament. Però això no són els ulls!!! Els taurons, molt seriosos, passaven sense fer soroll. I el peix lluna en feia 4 com el Ferran i semblava que estés posat a la piscina penjant d'un fil de pescar, pq no es movia gens ni mica.

Al Port



Sortint de la parada de Drassanes vam arribar al port. Vaig ensenyar-li al Ferran on era Colom. I després la mare ens va ensenyar a nosaltres on havia treballat abans de marxar cap a Andorra: al World Trade Center, ou yeah... La veritat és que el lloc és guapíssim però... uf! vés a saber on estaria el meu cole i quan tardaria en venir-me a buscar!! No vull ni pensar-ho.

Anem a Barcelona!


Doncs sí, aquest cap de setmana tots sabíeu que ens havíem de quedar a Andorra. Però resulta que a última hora de divendres el pare va dir que aquest proper cap de setmana havia de treballar. Així que en una hora: sopars, maletes i cap a Sant Cugat!! La iaia Montse encara al·lucina... Total que vam decidir dissabte que a la tarda aniríem a l'Aquarium. I vam agafar el tren i després el metro. Primeres vegades pel Ferran. I per mi com si ho fossin pq m'encanta!!

Una cherricana!!!

No sé, tinc la mare morint-se de riure i encara no entenc ben bé perquè.
Va fer aquesta foto a la feina: una garrafa de combustible amb el nom de JerryCan i vol que la posi aquí.
Diu que mai s'havia imaginat que una garrafa, altrament coneguda com a cherricana, o alguna cosa així, hagués agafat el nom de la marca americana JerryCan.
Algú ho sabia això?

dijous, 17 de setembre del 2009

Ballet sense fotos

Avui ha sigut la prova del ballet. La foto està treta d'internet pq resulta que la mare s'ha deixat la càmera al cotxe. Avui que era el dia de fer fotos!! La mare diu que ha sigut boníssim. Una mestra autènticament de ballet. Italiana, 30 kg màxim, tiesa com un pal d'escombra, cabell recollit en un monyo ben planxat cap enrera, sabatilles de ballarina, etc.etc.... Dues nenes de 8 anys, que ja anaven a ballet l'any passat i l'altre, l'Erika i jo. Ole! Les mares han marxat i ens han vingut a veure els 10 últims minuts. La mestra intentava fer-nos posar en una bona posició i fer passets a dreta i esquerra. La veritat és que se'ns escapava el riure pq no ens acabava de sortir gaire bé. Però la mestra tenia paciència i ens ho feia repetir i llestos. Al final, la classe s'ha acabat anant totes 4 al darrera de la mestra, per tota la sala de puntetes. Això sí que m'ha agradat!!
Quan ha acabat la classe jo he dit que volia fer ballet i l'Erika que preferia el jazz. Les mares diuen que potser millor el jazz pq el ballet és potser molt rígid i ja tenim temps de posar-nos-hi l'any que ve o l'altre. Així que dilluns que ve seguirem amb el Jazz, crec...
Seguirem informant.

dilluns, 14 de setembre del 2009

El meu primer dia de Jazz !!!



Que bé m'ho he passat!!!! L'Erika i jo hem anat avui a la primera classe de Jazz. Tenim una mestra que es diu Mònica i ens ho ha fet passar molt divertit. Primer, abans de la classe, hem entrat a la sala amb molts miralls. Això ja m'ha encantat. I després hem començat la classe asseguts amb peus d'indi, em veieu?? Estic a la dreta de la mestra, amb els braços als genolls. Llavors la mestra ha fet fora les mares i hem començat a fer exercici i ballar. Les mares han arribat 10 minuts abans d'acabar la classe i ens han espiat. La meva mare, és clar, la única fent fotos i video, és queeeee.... Dijous anirem a ballet i llavors decidirem quines de les 2 fem. Espero que ens posem d'acord pq a mi el jazz m'ha agradat molt però l'Erika diu que vol fer ballet. A veure com acaba la història...
Per cert, a les altres 2 fotos sóc la de pantalons negres i samarreta verda, i la cinta al cap clar!!

diumenge, 13 de setembre del 2009

Felicitats Iaia Fina!!!



Un any més de felicitat!! La iaia Fina crec que mentre pugui seguir bufant les espelmes amb nosaltres 4 a la falda i l'avi Xinxó a la vora ja no necessita gairebé res més! I quina bufera senyors!!! Fins i tot les gallines han aixecat el vol.
Aquest cap de setmana ja ha arribat la tardor: a la botiga hi ha hagut molta feina però aquestes gentades ja aniran a la baixa fins l'estiu que ve, o no... I a més, ha arribat la pluja i el fred. Adéu estiu!! T'esperem al juny que ve!!

Cada dia una miqueta més a prop


Aquests nens són cada dia més valents!! El Ferran, des del minut 1, no ha parat fins que ha aconseguit entrar amb les gallines i els pollets. Vinga, vinga!! Anava dient. Hi ha estat una estoneta tot sol. Però quan ha arribat l'avi Xinxó ja està, tot solucionat! Llavors s'atrevia inclús a anar a buscar ell sol un pollet per agafar-lo. Però llavors deia: "S'ha capat!!" Volia dir que s'ha escapat, clar... La Maria i l'Anna també hi ha anat. Jo m'he quedat dins a parar la taula i controlar la resta de la granja... ejem, ejem...

Ja em gronxo sola!!


Per fi!!!! La mare s'ha fet tan pesada que finalment m'he llençat a gronxar-me jo soleta. I ho he aconseguit!!! Els dies que em vaig quedar a Sant Llorenç em van anar molt bé pq vaig practicar molt. I ara la mami està molt contenta.
I avui ens hem hagut de canviar a mitja tarda pq s'ha posat a ploure i fer fred i la Maria i jo hem aparescut vestides igual! La iaia Fina ens havia comprat unes samarretes de St.Llorenç iguals i llavors les mamis, sense saber-ho, ens han posat pantalons del mateix color. Quines coses!!

dimecres, 9 de setembre del 2009

Comença el cole!!

Avui ha començat el curs escolar a Andorra. La foto no es massa bona pq no m'estava quieta. És de la tarda, a les 5, pq al matí anàvem molt carregades i no podíem portar la càmera.
La classe, les mestres i la majoria de companys són els mateixos així que m'he retrobat amb tot i tots amb ganes. A l'entrar a classe m'he trobat, primer de tot, amb l'Eli, la mestra de francés i... he entés tot el què em deia!!! La mare deia que ja se m'hauria oblidat... però no!!! elis, elis!!

Els jocs de l'avi Peret segueixen en plena forma!

Dimarts, diada de Meritxell, la mare i el Ferran estaven solets a Sispony. Van fer molt panxing, jugant més a fora que a dins. La mare volia arreglar les flors així que va treure alguns trastets a fora pq el Ferran es distragués jugant. I va treure la canya de pescar i els "peixets" que fa algunes setmanes l'avi Peret ens havia fet. Estava tan concentrat!!! Anava dient: "pejcat!" més content...
Al vespre vam arribar el pare i jo per començar el cole dimecres!!

dimarts, 8 de setembre del 2009

L'altra nota de l'estiu que ens havíem deixat

La trena!! Me la van fer quan vam anar a Palamós. Ho havíem intentat a Port Aventura però vam arribar tard. I a Palamós sí, amb paciència i una canya vaig acabar amb la meva trena. Xula oi?
No sé quan em durarà... Espero que sempre!! Perquè m'encanta!!
Aquí estic a la plaça de Sant Llorenç, diumenge a la tarda, que ens vam trobar amb el Pep Sala i vam jugar una estoneta amb les motos i tricicles.
Jo m'he quedat a Sant Llorenç amb el pare pq dimarts és la Diada de Meritxell i és festa. La mare i el Ferran han anat a treballar, pobrets.... jijiji... algú ha de mantenir la familia, no?
Apa fins aviat!!

Lectura, pastís i menjar per les gallines



Diumenge el matí l'Anna i el Ferran van aprofitar per posar-se al dia en tema contes. Aviat arriba l'escola i cal repassar les lliçons que estiguin més fluixes. A l'hora de dinar vam descobrir la gula del Ferran amb els pastissos. Aquest era el de la mare però va aparéixer el Ferran, cullera en mà, i al ataque!!! La cara de la mare és pq el pastís era realment dolç i el Ferran se'n menjava un tros darrera l'altre. (No pateixis tant mare que aquests nens respiren salut!). I després va arribar l'hora de donar menjar a les gallines. El Ferran volia agafar un pollet tan si com no però no ho va aconseguir. I va quedar demostrat que els més valents són l'Anna i el Ferran, que es passejaven per allà dins amb totes aquelles bestioles com si res. Una mica més i els donen les fulles de porro a la mateixa boca... quins tios! La Maria i jo vam decidir quedar-nos a fora per vigilar que els pares no ens desmontessin la paradeta que teníem de tovalloles. A més, ja no hi cabíem... (no?)

Les motos soviètiques espanten la Maria

També el dissabte hi va haver la concentració, com cada any, de les soviètiques. Les motos, eh? La veritat és que fan un soroll infernal. I en quan van entrar a la plaça la Maria es va posar com una boja i cap als Bastets a tota pastilla. Jo la vaig acompanyar, clar (ejem, ejem). Mentrestant, el Ferran amb el pare i l'Anna amb el Perot, s'ho miraven des de primera fila, quins valents!!!

Un dia més al pantano




Dissabte a la tarda vam tornar al pantano. Aquest cap de setmana ha fet molt sol. No hi havia ni un núvol. L'Ernest va marxar a Manresa pq de nou han operat l'avi Manel.
La foto de les nenes xulíssima. Però la foto del mig haig d'enviar-la a algun lloc pq la mare té una punteria... Sembla que estigui fent esquí aquàtic!! I a més ell mira a càmera. El pare es va tirar des del trampolí de fusta que es veu una miqueta a la dreta, i just abans de tocar l'aigua la mare va tirar la foto. Fa riure, no? Després també veiem el Ferran com va entrar pantano endins gairebé fins a tocar-li la barbeta, tanta por que li feia al principi... qui ho diria!

L'avi fa dormir els petits

A la dreta, el Ferran i jo seguim la tasca començada per la iaia Montse: busquem cargolins. En vam omplir un got!! Per cert, anem una mica de conjunt, estem guapos?
I a l'esquerra: l'avi Xinxó fa dormir l'Anna. O l'Anna fa dormir l'avi Xinxó, no sé...
El cas és que la padrina Cèlia no se'n va sortir i va tornar al menjador amb l'Anna als braços. Llavors va arribar l'avi i li diu a l'Anna: vols venir a dormir amb mi? I en 30 segons ja dormien tots dos!!! Ni mètode Estivill ni històries: mètode Xinxó! Això és una mina, diu la mare i la padrina!! Jo crec que l'avi ben bé no sap el què ha fet. Ara els pares sempre ens deixaran amb l'avi per fer-nos dormir, jejeje....
Un detall: a la foto de la pared apareixen els meus papis l'estiu de 1996, fa 13 anys!!!! Sense més comentaris... ja els fareu vosaltres vaja!

divendres, 4 de setembre del 2009

Quin ensurt!!!

Encara no havíem fet la foto, fins avui. Ho explico:
el passat 15 d'agost, en plena festivitat de Santa Maria, érem a Sant Cugat i per dinar la iaia Montse ens havia fet una cassoleta de lluç boníssima. Doncs bé, El què es veu a la foto és la senyora espina que es va clavar a l'amígdala dreta del Ferran.
Crec que va ser a la primera cullerada. Aquesta espina va quedar amagada i quan el Ferran va empassar-se una mica de peix, catacrack!! Espina clavada al coll i el Ferran que comença a plorar. Primer no vam pensar que seria una espina però quan va començar a fer arcades i a semblar que s'ofegava i es quedava sense respiració, la mare va dir: "anem a Sant Joan de Déu pitant!" Els van atendre super depressa, mentre jo dinava a Sant Cugat amb els avis, tots ben acollonits. I per sort va aparéixer el doctor Jordi Prats que de seguida li va veure l'amigdala amb espina incorporada. El van aguantar, li van obrir la boca, subjectant-la amb alguna cosa pq no la tanqués i amb unes pinces: tatachan!!! L'espina va sortir. Quina peripècia!! La mare li volia fer tots els honors al metge, un noi molt jove però amb maneres de veterà. Si ell mai llegeix això que sàpiga que els meus pares li estaran sempre més agraïts. La mare li va donar tres vegades les gràcies i ell, tan senzill, deia que no n'hi havia per tant. Però si més que una espina sembla un arpó de 2 cm!!! Gràcies a Deú tot va acabar bé.

M'encanta!

M'encanta!
Sant Ponç (Corbera) (04/2013)
Powered By Blogger