Com ens ho passem!!

Avui hem jugat a un joc diferent: posar el Ferran en una capsa gegant que tenim i transportar-lo com si fòssim la funerària. És que... No sé qui s'ho ha passat millor. Ell encantat de la vida, i encara en volia més i més. I jo que també m'hi volia ficar però la meva llargada ja no m'ho permet... snif...snif... I el pare no li hem ficat perquè ha aconseguit escapar-se que si no... Algun altre voluntari?

I un sopar sorpresa

L'altra sorpresa ha sigut el sopar al Molí de Fanals. A quarts de nou el pare ja anava amb pijama i llavors l'hem fet canviar i cap al restaurant. Li havíem fet creure que estàvem preparant el sopar, però el què hem fet ho guardarem per dinar o sopar de demà. Jo preferia anar al Burger King però potser hi anirem demà. Al restaurant li han portar un pastís de xocolata amb les espelmes per bufar. A més, ens han regalat tot el pastís per emportar-nos a casa i una ampolla de cava. El Ferran tenia molta set i els pares l'han enganyat i li han fet veure cava. S'ha empipat com una mona!!!! jejejeje ... com réiem! I la veritat és que s'ha adormit ràpidament i ara ja dorm la mona. A veure si demà tindrà ressaca... I demà... esquiar!!! Haurem de posar molta protecció, que farà un sol!!

Felicitats Pare!!

Divendres ha sigut l'aniversari del pare!!! Felicitats!! Hem estat tota la setmana preparant el dia d'avui i hem guardat el secret. Tant el Ferran com jo. La mare encara no s'ho creu. I avui li hem pogut donar el nostre regal: un dibuix de muntanyes, xarxes de protecció, un riu i un helicopter amb un geoleg-johnny de conductor. La veritat és que la foto surt girada però també es veu bé.

Les últimes per avui

Just després de dinar sí que va ploure una mica. Els avis van començar a passar cap a l'estació per tornar a agafar el cremallera de baixada, mentre nosaltres vam anar fins a l'altre costat per veure la vista tan guapa que hi ha. Un altre dia que hi tornem pujarem amb el telefèric, ja vam quedar així. El cremallera el vam enganxar just quan tencaven les portes. Sort del colze de la mare que va frenar les portes. Els avis ens havien guardat els llocs de davant de tot, al costat del conductor i nosaltres vam baixar encantats de la vida, a primera fila, i esperant el cremallera de pujada amb el que ens havíem de creuar. Finalment vam marxar cap a Andorra, no sense abans parar a Manresa, mentre els avis, amb l'altre cotxe, tornaven cap a Sant Cugat xino-xano.

Foto de familia (d'uns quants almenys)

Estem guapos??? Iaia Montse: si són massa petites ja te les enviarem més grans, ok?

Aquí estem a l'arribada a Montserrat, foto a la dreta i foto a l'esquerra. La pluja es va portar bé i només va aparéixer quan dinàvem. Vam entrar a dins, a l'esglèsia, no vam fer el petó a la moreneta perquè calia fer una cua espectacular, però sí vam encendre un ciri per tota les nostres families. A veure si els angelets ens segueixen cuidant com fins ara. I tots amb paraigües a la mà... per si de cas...

I dilluns a Montserrat!

Dilluns era festiu a Andorra: Diada de la Constitució. Concretament, la Constitució andorrana feia ahir 18 anys. I potser hi havíem de ser, però... 3 dies de festa...

El cas és que "com que ens havíem mogut poc aquests dies" vam decidir fer una escapada fins a Montserrat. L'avi Peret i la mare feia 30 anys que no hi havien anat i.... ja tocava, no?? A més, podent comptar amb una guia de luxe: la iaia Montse, com podíem no anar-hi?? Vam pujar amb el Cremallera i això ja va ser una primera aventura. L'avi va aguantar com un campió, tot i que anava amb tots els ascensors que trobava, quina morra...

Martina, Martina...

Foto de familia al Far de Torredembarra, el far més nou construït en territori espanyol. L'Oriol, jo, el Ferran i el Martí, els 4 fantàstics. Quin dia més clar i bonic, oi? La foto de la dreta... doncs... li havia de dir una cosa a l'Oriol que els pares i els petits no podien sentir. Però vaja, res important...

I diumenge a Torredembarra!!

Iujuuuu!!! Diumenge va sortir el sol i vam marxar cap a Torredembarra. L'Oriol i el Martí ens havien convidat a fer una calçotada però amb el temps que va fer dissabte no estava gaire clar. Però vam estar de sort. Així que ens vam llevar a Sant Cugat, esmorzar i uns quants km més cap al sud! Abans de dinar vam anar a fer una passejada fins a la platja. I semblava que hi havia efectes del tsunami del Japó!!! Les onades picaven amb força i feien un soroll de trons! Va ser molt xulo. I a més podíem anar sense jaqueta! Amb patinets i bicicletes vam baixar escales i rampes fins arribar a la sorra. L'exercici just per arribar a l'hora de dinar amb mooooooolta gana.

Embobats...

Les cares parlen per si soles. Jo i el Ferran alucinàvem amb gairebé tot. Després de veure l'exposició de dinos, vam veure la resta de sales amb tot tipus d'experiments i troballes. El Ferran, a part dels dinos, també parla tot sovint de meteorits. I quan em vam trobar allà al museu, cap allà que vam anar. En vam poder tocar fins i tot un i el Ferran no se n'avenia: "quan ha caigut?" "està cremant?" "ha trencat alguna cosa?". No va parar.... A la planta baixa també hi ha un manglar. Un lloc amb uns peixos gegantins, tortugues, granotes, mantes, taràntules, serps, brrrrrr..... i quina humitat i quina calor hi feia, uff!!! i a fora: anar plovent, sense parar.

Visita al Cosmocaixa!

Aquest cap de setmana ha sigut realment intens!! Dissabte al matí semblava que no. Vam quedar-nos a casa mentre a fora no parava de ploure. A mi m'encanta quedar-me a casa jugant amb els pares, els avis i el Ferran. Però just després de dinar la bruixola ja va canviar: direcció Barcelona, cap el Cosmocaixa. La setmana passada va començar l'exposició de dinosauris que ara s'hi pot veure i no podíem deixar escapar aquesta oportunitat. El Ferran ens ho agraïria per sempre més. I així va ser. Aquells esquelets gegants i tan propers ens van impressionar a tots. Era molt curiós veure quines manetes tenien aquestes besties, comparades amb el fèmur. Segons el pare, les mans havien de ser petites per mantenir l'equilibri i poder estar drets i no a quatre potes. I el fèmur media tant com el Ferran dret, increible. També hi havia molts ous. Totes aquestes restes van ser trobades al desert de Gobi, a Mongolia.

Marroc a les mans

El divendres vam baixar cap a Sant Cugat i dissabte va aparéixer l'Aina amb una mà pintada amb Hena, després de la seva visita al Marroc de la setmana passada. Diu que és molt xulo i que li agradaria molt tornar-hi. I quan ho faci jo me n'aniré amb ella!!! Em va fer el mateix dibuix a la meva mà, ho veieu?? Durant el cap de setmana no volia que m'hi caigués ni una gota d'aigua perquè no se'm desfés, però finalment m'ho van repassar la mare i l'Aina perquè em durés una miqueta més. Gràcies Aina!!

Els pares dinen amb el Ferran

Dimecres passat el Ferran estava boig d'alegria. Els pares anaven a dinar amb ell i amb els seus companys a la classe. Ell va parar la taula i va convidar els seus millors amics perquè compartissin el dinar amb ell i els pares. Els elegits van ser el Martí (com no?), el Marc i la Victoria. I van dinar consomé, mandonguilles amb patates i taronja. Mmmm... els pares van dir que havia estat tot molt bo. Només un inconvenient: dinar amb els genolls a nivell de la barbeta, uff!! El Ferran va aprofitar per ensenyar la seva carpeta de feines als pares, i també per ensenyar-los tots els racons de la classe. Després de dinar la mare va seguir atacant amb la càmera de fotos fins a aconseguir ajuntar el Ferran amb les mestres, la Miriam i la Noèlia, que se l'estimen molt. Finalment, els pares van marxar de classe just en el moment que els matalassos ja estaven a punt per fer la migdiada...zzzzz....

Espelmes pendents de bufar

L'avi Xinxó havia comprat ja fa uns dies un pastís per celebrar els aniversaris de la padrina i el tiet Ernest. Però fins aquest diumenge no ho vam poder celebrar. Just després de dinar, els 4 magníficos vam aparéixer "per sorpresa" amb el pastís a la mà i amb els números gegants de xocolata que vam ajudar a bufar. Ja en tenim un altre!

A les nenes ens agraden les emocions fortes!

Diumenge ens vam jugar "el tipus" a Sant Llorenç. El pare va muntar l'hamaca i nosaltres li vam donar servei. Primer jo i després la Maria vam pujar-hi per balancejar-nos una estoneta. Però llavors va aparéixer el Ferran i.... s'ha acabat la tranquil·litat!! El ritme de balanceig es va accelerar ràpidament i nosaltres 2 gairebé ens pixem de riure. Jo em pensava que el Ferran ens feia donar la volta amb l'hamaca. Mentrestant, el pare s'ho mirava una mica de lluny, i es resignava a no tenir l'hamaca... L'Anna també es va mostrar molt més prudent i jugava a dins tranquil·lament. Sort que n'hi ha algun amb una mica de seny!

És un avió?

Nooo... és el Barça! Però no el de l'Arsenal, sino el del Saragossa.

Dissabte, al Jardí, vam sopar i veure el Barça alhora, tot i que el pare i el Perot només feien que patir. Aiiii..... Nosaltres vam veure poc futbol, la veritat, però ens ho vam passar pipa. Corrent amunt i avall, més que el Messi i companyia, i sense lesionar-los!!

Sort que finalment va guanyar el Barça i tots tranquils a sopar i a dormir.

Avui, amb l'Arsenla ja ha sigut més emocionant, 3-1 i cap a quarts!!!