Aquí els teniu, els tres fantàstics: el Miquel, la mare i el Quique. Diumenge ja no anaven tan modats però encara estan prou guapos, no? De cotxes em sembla que se n'han venut pocs però riure, se'n fan un bon fart. 
Com que el Ferran no vol anar mai al cotxet i jo sí, doncs aquest diumenge ens vam canviar els papers i el Ferran em passejava a mi. I amb quina alegria!! No veieu com riu? Més feliç que una "perdiç". 
Encara no havia explicat que a Sant Llorenç, a la granja, hi estem fent obres. Els avis van decidir que d'aquesta sala que durant molts anys havien estat els conillers, ara se li doni una utilitat. Serà una sala immensa amb cuina, lavabo, i una taula ben llarga perquè puguem fer uns bons dinars i també tinguem lloc per córrer. Amb 4 nens tan petits, Cal Xinxó se'ns ha fet petit!!
No es van poder resistir i els papis em van portar de Sevilla unes sabates de gitana i un clavell que de seguida vaig tenir enganxat als cabells. A hores d'ara les sabates ja estan ben pelades, però és que m'agraden tant!!! Ja veieu que vaig sortir al carrer sense cap problema a passejar el meu fillet, com una mama gran, amb talons i tot.
Ferran què fas aquí dalt?!!
