ALA!!! Avui tots sabem al dia que es i encara que no ho diem recordem a l´Antònia ,mès que res perque tenim el Roger que ens la recorda cada día. No en parla si no n- hi parlas, pero entre tots l-hi farem que la trobi menys a faltar.
Menys mal que os tinc a vosaltres per recordar-me les dates , encara que aquesta no sigui agradable de recordar. Més que rés per que la forma en que l´Antonia va marxar no és la més bonica de recordar.
Però jo penso que no és aquell dia el què hem de recordar. És el dia del meu casament que estaven tots 4 guapíssims, el dia dels aniversaris del Roger, el dia que tornaven del Port de la Selva, que jo em moria d'enveja perquè estaven tots 3 morenos com gitanos. El dia que vam baixar amb la Martina a St.Cugat, que l'Antònia li va regalar un vestidet preciós amb un sabatilles enormes en forma de conill. A mi m'encantaria que tot hagués estat un malson i que aquesta tarda al sortir de la feina me l'ha trobés anant de compres com tant li agradava. Li faria una apretada i un petonarro com una casa i parlaríem del què podríem fer a partir d'ara. Jo sé que això no pot passar però a vegades és tan bonic somiar tocant de peus a terra...
3 comentaris:
ALA!!! Avui tots sabem al dia que es i encara que no ho diem recordem a l´Antònia ,mès que res perque tenim el Roger que ens la recorda cada día. No en parla si no n- hi parlas, pero entre tots l-hi farem que la trobi menys a faltar.
Menys mal que os tinc a vosaltres per recordar-me les dates , encara que aquesta no sigui agradable de recordar. Més que rés per que la forma en que l´Antonia va marxar no és la més bonica de recordar.
Però jo penso que no és aquell dia el què hem de recordar. És el dia del meu casament que estaven tots 4 guapíssims, el dia dels aniversaris del Roger, el dia que tornaven del Port de la Selva, que jo em moria d'enveja perquè estaven tots 3 morenos com gitanos. El dia que vam baixar amb la Martina a St.Cugat, que l'Antònia li va regalar un vestidet preciós amb un sabatilles enormes en forma de conill.
A mi m'encantaria que tot hagués estat un malson i que aquesta tarda al sortir de la feina me l'ha trobés anant de compres com tant li agradava. Li faria una apretada i un petonarro com una casa i parlaríem del què podríem fer a partir d'ara.
Jo sé que això no pot passar però a vegades és tan bonic somiar tocant de peus a terra...
Publica un comentari a l'entrada