Del sac de carbó no hi ha cap foto, però de la meva super-botigueta síííí!!!! Què us sembla? Guapa eh? Tinc de tot i m'hi passo hores i hores.
Qui toca araaaa??!!
I el davantal? El meu avi Peret n'està encantat, i jo casi-casi que me l'emporto al cole pq no me'l trec de sobre.
El pare m'hi ha afegit un llum i un tros de cuineta amb fogons, així no hi falta detall!
9 comentaris:
Ja es bo qu´aprengis un ofici desde ben petita. aixi quand se jubilin els avis de st llorenç, podràs portar tu la botiga.
No hay como tener un padre "mu apañao" pa que le arreglen a una las cosas.
estem aquí martiritzan a la iaia
per primera vegada em fiko en el blog d la martina
Un pollastre a l'ast, si us plau...
Ja he localitzat a L´Urban.¿Que no tens blog,tú?
estoy esperando los últimos acontecimientos de este fin de semana en S.Cugat que no fue sino andorrano.¡vaya "chou" formaron en La Massana!
Bé bé Martina, veig que l'ofici perdurarà i almenys el pa et podràs guanyar.
Tema morritos: sou dues gotes d'aigua (tu i la teva mare)
La teva padrineta que t'enyora molt... un petonàs de la Maria.
La padrineta, menos cuentos y que espabile con Ana que ya tenemos ganas de verle la cara.
Publica un comentari a l'entrada