Quin dia tan guai!!
El pare ha començat a montar la nova nostra habitació i a mitja tarda, com veieu a l'esquerra, semblava que allò no podia acabar bé. Fustes, cargols, instruccions,...
Però mireu com dormiem després! I això que jo m'he passat una bona estona pujant i baixant l'escala i brincant sobre el llit, encenent i apagant una llumeta nova,... i el Ferran ronca que ronca. Aquest nen quan es desconecta no hi ha soroll que el desvetlli!
2 comentaris:
Quan ho vegi la iaia Montse ja dira qu´ al ferran li falta una brana i a tu qu´et lliguin amb una corda d´escalada com les que fa servir el teu pare per jugar amb els bombers.
Ya tenemos al "padri" metiéndose conmigo. Hace tiempo que estoy poniendo en práctica lo de ver,oir y callar. Voy despacio, pero lo voy logrando.Joni es como el rayo.Lunes, un montón de maderas. El martes todo colocado. Con un padre así,todo es fácil.¿No se puede clonar?
Publica un comentari a l'entrada