Sóc feliç quan puc remenar a la cuina. Aquí hem estat fent unes llenties amb verduretes i la clau està en remenar-les bé,no ho sabíeu?
Aquesta setmana tenim el Ferran una mica empiocat: mocs, mocs, mocs i més mocs, una mica de febre, i anar fent. Per sort nostra la iaia Montse es va oferir per venir a cuidar-nos i no hem deixat passar l'ocasió. Quan pugui la caço en una foto i us la ensenyo, d'acord?
Bé, us animeu a venir a sopar amb nosaltres? Us esperem qualsevol dia al voltant de les 8:30, valen?
7 comentaris:
menys mal que la iaia montse te temps de sobra per poguer anar a pasar uns dies a ksa teva per cuidar del malalto.
He de parlar amb la teva mare per que no pot ser que et tingui esclavitzada a la cuina i ella estigui amb el Joni veien la tele.
jajajajajaja!!!!!!!!
jajajajajaja!!!!!!!!
Ei, sóc la padrina. Ja tinc un compte de gmail creat i així puc escriure al blog. Es que tinc una fillola (compartida amb el Lluis és clar) que és una crack-Adriana... a veure si ejns retira a tots.
Guapíssima vaja!!!
Benvinguda padrina!!!
Per fi tindrem també les teves opinions!
Per cert, m'hauràs de passar una de les "teves" receptes. Imaginació al poder, eh!
Ja i som tots. No + ens faltaba l´altra padrina. Si no lo digo reviento: Els nens no poden estar a la cuina.ja,ja,ja,
Ummmmm quina bona oloreta que fan aquestes llenties... encara que com els pures de carbassó de la mare... no sé jo no sé jo
jijijijijijiji
Publica un comentari a l'entrada