El Ferran no s'ho atrapava: allà on sentia música anava girant el cap com un boig per mirar què passava. La iaia Fina i la padrina Cèlia més felices que unes "perdices" i l'Anna ben tranquil·leta, sense sentir cap soroll ni un, vivint també la seva primera Patum.
3 comentaris:
Thanks to the blog owner. What a blog! nice idea.
Ive read this topic for some blogs. But I think this is more informative.
Em sembla que de la 1ª Patum, no + s`en va enterá la Martina,pero, i lo ve que s´ho pasaban els grans amb l´excusa dels petits.?
Publica un comentari a l'entrada