Li havíem regalat a la Maria aquesta barca pel seu aniversari i el pare i l'Ernest van decidir estrenar-la. Com s'ho passen!!
Nosaltres, mentrestant, teníem la paradeta muntada a la sorra. Quina ma de trastos!! Jo sóc la de les costelletes, el Ferran porta una gorra blanca, la Maria un mocador vermell al cap i l'Anna dormia sota el parasol.
3 comentaris:
El pare i l´Ernest son massa grans per anar amb aquesta barqueta, pero es clar, si anaven sols segur que s´aborrien. Aixo si, ells lluny del xivarri de la platja i les mares carregant amb vosaltres.
a LO QUE DICE lUIS YO DIGO: que macos!!! TAN GRANDETS I TAN TONTETS,JA,JA,JA,
eN QUAN A LA SOMBRILLA,ELS RETRATS ES FAN SENSE TANTES OMBRES.lO QUE ES VEU + BÉ SON ELS BRAÇOS DE LA mARTINA.
Publica un comentari a l'entrada