Aquí ens teniu: l'Aila, l'Erika i el David. Jo estic al darrera, a una cadira. Als informes de final de curs les nostres mestres ens van dir que la nostra relació era tan intensa que, de vegades, era perjudicial.
La vam ajudar a obrir els regals i ... tots ho volíem fer... vam discutir una "miqueta" però finalment vam tornar a ser amics. Com sempre!!
2 comentaris:
L`ERIKA; EL DAVID , L¨AILA Y LA MARTINA semblan PELÉ, MELÉ Y MEDIA ESCOBA.De tanto que te quiero, te aboñego.
Ja ha sortit la iaia amb el refraner de la "agüela". Desde luego, les amistats que es fan de petits son les millors i potser les mes sinceres.
Publica un comentari a l'entrada