El Carlos, l'Alejandro i jo vam ajudar el David a bufar l'espelma del seu pastís. Tot i que, amb la bufera que té, no va caldre ajudar gaire. Jo no vaig provar el pastís perquè preferia obrir regals amb el David, però la mare em va dir que estava boníssim!!
Al darrera nostre hi ha les cosines del David, amb les que també vam jugar i ens ho vam passar molt bé.
2 comentaris:
SIEMPRE ESTAMOS DE JUERGA, LOS MAYORES Y LOS PEQUEÑOS.CUANDO NO ES UNA BODA ES UN CUMPLE. LA CUESTION ES NO PARAR Y PASARLO "teta"
Ostres, ostres, ostres !!!!!
Que pasa per Andorra ? que es sempre festa major o que?
Quand no es un cumple, es un sant, quand no una festa major o fi de curs.
Bé, es enveja sana. Millor pasar-ho bé ara, que la vida ja dona prous disgustos com per amuinar-se per altres coses.
Publica un comentari a l'entrada