
Avui al matí la febre ha desaparescut i el Ferran anava com una moto: ha pujat a la meva llitera tot solet, ha abocat un pot d'apiretal, també, tot solet (normes de seguretat zero, ho hauran de revisar), i ha buidat en 30 segons un paquet de tovalloletes que han quedat repartides en tot el lavabo. A més, amb la seva falera de tocar-ho i remenar tot, se li ha quedat enganxat un dit en un tub i no el podia treure. Una mica més i la mare li ha de tallar... bé, potser no tant, però el què sí és veritat és que la mare ha estat a punt de portar el Ferran al cole a mig matí. Finalment, a la tarda m'han vingut a buscar i com que fa tan fred hem anat a casa de la Mar, al quart pis, a jugar una estona. El Ferran s'ha enamorat d'una taula de vidre i tota l'estona l'havien de fer baixar per què s'hi pujava a tota pastilla. Al vespre estava una mica grogui i mort de son. Sembla que l'antibiòtic està fent efecte. Si demà continua sense febre anirà al cole. He posat una foto de setembre que li van fer a cole al Ferran. Quina cara fa?
4 comentaris:
L´apiretal es ma de sant, sempre que t´el prenguis per la boca. Si l´escampes per terra no funciona.
llastima que tambe els posa com una moto, com si es prenguesin un red bull.
TT... a dormir que es taaaard...
Que no podeu dormir?Vaya horas de estar en internet.Ya se que durante el dia no es posible.Qué voleu que sigui el Ferran amb aquesta careta de bon nen? Martina vegilal que si no en fará una de grossa
Publica un comentari a l'entrada