La padrina-iaia Fina estava pletòrica amb els seus 4 néts. El Ferran i jo som una mica pallassos ... quines cares...
El padrí-avi Joan també va cumplir con un autèntic padrí de mona. Un senyor ou pel Ferran!
I jo... doncs no vaig poder evitar emocionar-me al veure totes les meves princeses a sobre d'un munt de xocolata. Vaig fer una abraçada molt sentida a la meva padrina Cèlia... snif-snif...
El padrí-avi Joan també va cumplir con un autèntic padrí de mona. Un senyor ou pel Ferran!
I jo... doncs no vaig poder evitar emocionar-me al veure totes les meves princeses a sobre d'un munt de xocolata. Vaig fer una abraçada molt sentida a la meva padrina Cèlia... snif-snif...
2 comentaris:
Babes de la iaia Fina i llágrimes del Ferran.
Al padrí Xinxó, sense comentaris. Teóricament amb la boca oberta.
De la Martina no cal dir res. Una princesa més entre tantes. A qué m´ha quedat be?
que bonic!!
aquesta nena es tan sentimental...
pobreta... com patirà...
Publica un comentari a l'entrada