Hem seguit fent camí i hem arribat a la zona de les taules. Hem dinat, ha sortit el sol i els nens han fet pujar el cabdal del riu, omplint-lo de pedres. A més, hi havia un helicópter que no parava de fer viatges amunt i avall i el Ferran sempre ens avisava per on venia. Pel camí hem trobat una escultura de ferro que eren uns nens que empenyien un roc enorme. Els hem intentat ajudar, però no hi ha hagut manera de que la pedrota es mogués ni un milímetre... ufff!
2 comentaris:
PIXAPINS A TUTTI PLE. MOLT BUCOLIC E INTERESSANT
AAAIIIIIII! (suspir) quina enveja de ruta.
Els pares una mica de mala baba fer-vos empenya un aroca tan gran.
Encara que si Dvid va poguer amb el gegant Goliat, per que no uns nans com vosaltres no podrieu empenyar aquesta rocota?
Anims, amb el petits esforços es poden moure montanyes
Publica un comentari a l'entrada