


Diumenge el matí l'Anna i el Ferran van aprofitar per posar-se al dia en tema contes. Aviat arriba l'escola i cal repassar les lliçons que estiguin més fluixes. A l'hora de dinar vam descobrir la gula del Ferran amb els pastissos. Aquest era el de la mare però va aparéixer el Ferran, cullera en mà, i al ataque!!! La cara de la mare és pq el pastís era realment dolç i el Ferran se'n menjava un tros darrera l'altre. (No pateixis tant mare que aquests nens respiren salut!). I després va arribar l'hora de donar menjar a les gallines. El Ferran volia agafar un pollet tan si com no però no ho va aconseguir. I va quedar demostrat que els més valents són l'Anna i el Ferran, que es passejaven per allà dins amb totes aquelles bestioles com si res. Una mica més i els donen les fulles de porro a la mateixa boca... quins tios! La Maria i jo vam decidir quedar-nos a fora per vigilar que els pares no ens desmontessin la paradeta que teníem de tovalloles. A més, ja no hi cabíem... (no?)
3 comentaris:
CAGANERES PER TOT!!!! Ni granja ni motos ni res de res. Sort del Ferran i L´Anna. La cara de la mare de veritat es tot un poema. I aixó que era dolç!
M´he deixat de alabar la intelelectualitat del + petits. ¡¡¡BRAVO!!!
Tots se han de posar les piles, queden 4 dies per tornar a la rutina del cole.
Jo t´entenc Martina, tu ets de les meves, o sigui de les persones previsores, algu es te que quedar fora del tancat per si decas el que entra es atacat per les bestioles ferotjes i es te que anar a avisar a les forçes de seguretat anti bestioles.
Estic amb tu !!
Publica un comentari a l'entrada