Encara no havíem fet la foto, fins avui. Ho explico:el passat 15 d'agost, en plena festivitat de Santa Maria, érem a Sant Cugat i per dinar la iaia Montse ens havia fet una cassoleta de lluç boníssima. Doncs bé, El què es veu a la foto és la senyora espina que es va clavar a l'amígdala dreta del Ferran.
Crec que va ser a la primera cullerada. Aquesta espina va quedar amagada i quan el Ferran va empassar-se una mica de peix, catacrack!! Espina clavada al coll i el Ferran que comença a plorar. Primer no vam pensar que seria una espina però quan va començar a fer arcades i a semblar que s'ofegava i es quedava sense respiració, la mare va dir: "anem a Sant Joan de Déu pitant!" Els van atendre super depressa, mentre jo dinava a Sant Cugat amb els avis, tots ben acollonits. I per sort va aparéixer el doctor Jordi Prats que de seguida li va veure l'amigdala amb espina incorporada. El van aguantar, li van obrir la boca, subjectant-la amb alguna cosa pq no la tanqués i amb unes pinces: tatachan!!! L'espina va sortir. Quina peripècia!! La mare li volia fer tots els honors al metge, un noi molt jove però amb maneres de veterà. Si ell mai llegeix això que sàpiga que els meus pares li estaran sempre més agraïts. La mare li va donar tres vegades les gràcies i ell, tan senzill, deia que no n'hi havia per tant. Però si més que una espina sembla un arpó de 2 cm!!! Gràcies a Deú tot va acabar bé.
3 comentaris:
Jopeta !! ho has rel.latat amb tant sentiment que casi acabo plorant de l´emoció. (serà que em faig gran)
Un altre batallita per explicar als nets cuan siguis gran.
Ens al.legrem que no hagi sigut mes que un petit ensurt.
PER FI!!! l`espina ja es aquí. Vaja rodolí + tonto. Habia de passar a S.Cugat.SORT. De moment es el segon de la familia que se l´hi clava una espina. La 1ª va esser la iaia Mònica, pro era de bacallá.Aixó ho sap tothom pero vull que quedi constancia. ja,ja,ja.
joer tia, que pasada!! Me he asustado y todo!! Aixxxx
Publica un comentari a l'entrada