
Dijous havia de ser un dia tranquil i sense cap pressa. Però finalment es va convertir en una tarda llarguíssima. Vam anar a buscar al Ferran i quan ja el teníem vam trobar-nos amb l'Aila i l'Erika i llavors va començar la festa. Vam entra totes tres al cotxe de la mare i no paràvem de fer tonteries. El Ferran va intentar seguir el nostre ritme però... li va fallar un peu i.... patapaf!!! a terra de cap, des del seient del volant. I clar, amb el terra d'asfalt, li fa fer també ferida i era una miqueta més aparatós. Com que era al parking de la guarde doncs ens van donar gel i atencions varies. Davant la insistència de varies mares vam anar a que li fecin una ullada a l'hospital no fos cas... així que el berenar que havíem planificat a l'Espiga amb l'Oriol i el Martí, va quedar suspés, oooh.. I a l'hospital va ser un pal. Total, per veure que havia sigut un ñaño i punto. Millor així per això.
1 comentari:
Pot esser que no hagi possat cap comentari al meu fillol? POBRET. FERRAN has de creixa una mica +, per poguer fer lo que fan els + grans, o estar quiet i aprendre.
Publica un comentari a l'entrada