Pocoyo molt borrós

He estat a punt de no posar la foto pq no es veu gairebé res, però tan parlar del Pocoyo, del gorro,... que almenys una foto l'havia de posar. I és que a la guarde hi havia un jaleo impressionant. Els pares podíem anar-hi a partir de les 4:30 i quan la mare hi ha anat a les 5 estava ple i hi feia una calor... I el Ferran amb gorro d'hivern. Ole, suant la gota gorda però amb el gorro posat. La vida de l'artista és molt sacrificada...

Després la mare i el Ferran m'han vingut a buscar a Organyà, on m'hi ha portat l'avi. I sort que m'hi ha portat pq després hem tardat molta estona per tornar a Andorra, per atravessar Sant Julià...

I ja torno a ser a caseta. A més he portat una coca, un collaret de botons, tot el què he fet amb la iaia tots aquests dies. Nosaltres també som unes artistes!!