Poti-poti

Dissabte a la tarda encara vam tenir temps per anar a passejar a Benasque. I allà vam conéixer la Marina. Va ser molt divertit. També pels pares, que no paraven de mirar-nos i es feien un bon fart de riure. L'estratègia era la següent: jo pensava les preguntes i les hi deia a la Maria pq ella les hi fés a la Marina. Així va ser com, al cap de poc temps, vaig anar a veure la mare per dir-li: "Mare, la Marina diu que viu en un queso!" "Un queso????!!! No pot ser... Finalment vam saber, gràcies als pares, que vivien a Guetxo, al País Basc. La següent pregunta va ser: cuántos años tienes? I la Marina ens contesta: "Klaus" La Maria i jo ens mirem sense entendre res i rapidament tornem anar a veure els pares per saber la solució del jeroglific. Resulta que la nena ens parlava en basc!! I Klaus es 4 en basc! Guaita si vam aprendre coses a Benasque!!

I el Ferran, després de l'activitat frenética i sense descans, finalment va caure rendit i ben adormit al cap del pare que el duia a les espatlles. No eren ni les 7 de la tarda, i així va continuar fins a les 7 o quarts de 8 de l'endemà. Vam anar a sopar i ell continuava dormint a sobre de l'abric de la mare en 2 cadires. Això és ser un todo-terreno. A l'altra foto som a la nostra habitació jugant. A la propera sortida: els grans en una habitació i els petits en una altra. O en una comuna!! Que pel cas serà el mateix!