Finalment l'Anna va decidir baixar. Veieu com el ruc Truscat (com el volcà de la Garrotxa) va buit? Doncs en aquest hi anava l'Anna. La mare la va portar a coll al costat i llestos! I el Ferran i jo doncs disfrutant com xinos: el Ferran no parava d'acaronar-lo, guaaapo-guaapo... i jo fent equilibris aguantant-me sense mans. Vam arribar sans i estalvis a l'arribada... uff!!
1 comentari:
Sin comentarios.
Publica un comentari a l'entrada