El Ferran i jo hem anat marcant el camí. Ens hem encarregat d'anar seguint totes les marques grogues que trobàvem perquè els pares no es perdessin. Hem trobat un munt de cavalls i el Ferran ha estat encantat de la vida. A mi també m'han agradat però... de lluny. No saps mai per on et poden sortir ...
1 comentari:
Martina, Vaya caballs. Quina por tan aprop
Publica un comentari a l'entrada