Just abans de començar la pujada cap a Cerler vam trucar-nos amb els tiets, la Maria i l'Anna per veure on estaven. De seguida vam trobar-nos i vam decidir anar uns darrera els altres pq no estava gaire clar que el bmw pogués pujar. I va resistir un parell de curves. A la tercera el seu cotxe va quedar entrevassat enmig de la carretera i vam haver de parar. Llavors va començar l'odisea del pare. Va dir que tibaria del cotxe amb eslingues però el problema era que ningú sabia on era el ganxo pel bmw. Després de més de 10 minuts buscant el ganxo finalment sota d'una moqueta en un racó del maleter va aparéixer. I la fe del pare va funcionar. El nostre cotxe va tibar el cotxe de l'Ernest durant uns 3-4 km. Per no creure-s'ho...
2 comentaris:
Els PIXAPINS, que es comprin un coche com Deu mana, o que es quedin a casa.
¡¡¡VENGA QUE ELLOS PUEDEN!!!!
I LO VE QUE VA, TENIR UN PAPA AMB MOLTA FE I QUE SIRVE PA TO?
Ni fe ni nassos !! es un Terracan i si el conductor sap els seus limits, donç sap fins on pot arrivar, la habilitat per sortirsen d'aquestes situacions son les que donen la mica de sal a la vida, si no seria molt aburrit.
Ernest un consell d'amic... al hivern que bé comprat un 4x4, ara ja ve l'estiu i no fa falta pero per la proxima temporada no tu pensis.
Publica un comentari a l'entrada