Aquest cap de setmana som a Sant Llorenç i aquest matí toca podar el desmai que té unes branques que ja li toquen a terra. El pare disfruta molt tallant amb la serra les branques, però nosaltres encara més perquè de cop, a terra, ens apareix una selva verda, amb moltes possibilitats per la imaginació.
El pare pot estar tranquil perquè el Ferran observa atentament com s'ha de fer, i a més, dirigeix la caiguda de la branca, per evitar mals majors...
El pare deia que no les tallaria totes però jo insistia en què sí, que o totes o cap...
Un cop tallades les branques, ha arribat l'avi Xinxó i ens ha posat el seu cotxe a prop perquè hi poguessim carregar les branques: aquí se'ns veu fent cua amb una branca a l'esquena, cap al cotxe!
1 comentari:
Ni la brigada de l´ajuntament van tan sincronitzats
Pobre arbre sembla que hagi passat el barber
Publica un comentari a l'entrada