Ahir va ser el dia més emocionant de la meva vida.
I tot va començar molt tranquil·lament: havíem quedat per visitar el llac d'Engolasters amb l'Oriol i el Martí i els seus pares, perquè feia moltes setmanes que no ens veiem.
Així que vam dinar allà i després vam anar xino-xano cap a veure el llac.
Quan hi vam arribar el vam trobar gelat!!!! Que no ens ho esperàvem...
També vam coincidir amb l'Eloi i la Laia que també es van animar a venir, quan nosaltres els havíem dit que hi pujaríem.
Així que tots estàvem tranquil·lament tirant pedres al llac a veure si es trencava el gel, quan de sobte, algú va cridar: "Un elf, un elf!!!!" Déu meu, què estava passant...?

2 comentaris:
Vaja caminata i quan gel!!!!
la bufanda, s´ha quedad a
S.Cugat
Publica un comentari a l'entrada