Ostres papa, quines coses et faig fer eeeeh.... És que resulta que jo jugava amb la pipa del Ferran i, clar, com no podia ser d'una altra manera, la pipa va acabar caient per la terrassa, anant a parar al jardinet de baix. Mentre el pare baixava, saltava la pared i s'escapava mirant a totes bandes, la padrina Cèlia no parava de cridar: al ladrón, al ladrón!!!
Quina vergonya! Jo no sabia si riure o amagar-me...
2 comentaris:
Quina mala llet que te la madrina, amb els temps que corren no es poden fer bromes d´aquestes.
I si l´agafa la policia?
Jeje, quin cap de setmana més divertit i variat que heu pasat.
No passa res.Si a ton pare l´hi encanta aquestes gestas heroiques
Enfilarse es lo seu.
Publica un comentari a l'entrada