El cap de setmana passat ens vam quedar a Andorra i els tiets van aprofitar per fer el canvi de rodes i venir-nos a veure. Vam anar a dinar a la Comella, una paella boníssima! I va quedar ben clar qui és la pixapina de la familia: la padrina Cèlia!! Només d'arribar ja no sabia com caminar: és que no porto sabates per la muntanya... és que aquí està ple de pedres... i joli vaig haver de dir: "padrina això no són pedres són arrels!!" És que... A la nit vam anar a dormir d'hora i els grans van celebrar el 10è aniversari de casament dels tiets, oooohhh!!! Van bufar 10 espelmes. Felicitats!!
4 comentaris:
iiiii la vuestra???cuando la celebraremos,en cuando bajareis no???!!!!!
Desde Corbera felicitats Celia i Ernest per aconseguir arrivar tant lluny.
Fora conyes, felicitats de par de la Krlota i meva.
TOTOM M´ha passat devant
La padrina no duia les sabares per anar a lo montanya, pero la Martina , el vestid qué,que,qué.
Publica un comentari a l'entrada