Espero que aquestes fotos facin definitivament escriure un comentari a la iaia Fina (eeeeehhh!!!!).
Dissabte feien la tradicional Caminada a Sant Llorenç i aquest any van demanar a la iaia que els ensenyés un bon camí per la zona on ella va créixer. Què us sembla quina "pedaso" de casa que tenien l'avi Alfons, la padrina Cèlia, la iaia i el tiet Fermí?? La mare va quedar al·lucinada. No hi havia estat mai. És un lloc molt aïllat, d'acord, però en un entorn que et permet volar i imaginar-te tots els contes i històries del mòn. Ple de racons per amagar-se, per córrer i per cridar. Un dia hi tornarem a dinar-hi i espero que sigui ben aviat.
2 comentaris:
Que no se me adelant-hi la iaia Fina. Jo també vull venir a dinar aquest lloc tan maco
I jo ! i jo! caratxu ! quins recons mes macos teniu amagat per alli dalt.
Nosaltres tambe ens hi apuntem a venir, es pot?
Publica un comentari a l'entrada