Ja que hem de tenir peixets, doncs almenys que estiguin una mica a gust, no?
Quan hem arribat a casa el pare ha montat la peixera, l'ha omplert d'aigua i jo hi he posat els peixets. Ha sigut molt emocionant!! Després hem buscat un lloc i finalment l'hem trobat. Ens ha costat deixar estar els peixos. Els volíem seguir i mirar sense parar, fins que ha sigut l'hora de sopar.
Avui ha sigut el dia de les preguntes:
Martina: "Demà encara seran vius els peixets?"
Martina: "Pare, tens metxes"
Pare: "Són canes, Martina, són canes"
Martina: "Mare, tu no tens la pell tan fina com jo"
Mare: "Pq sóc més gran Martina"
Martina: "Però jo encara tardaré molt a fer-me tan gran com tu, oi mare?
3 comentaris:
Por fin tenemos a los peces en su casa. ¿ SON 8 TODAVIA? Mandad certificado de defunción, si las hubiera.
Referente a las preguntas, estas son las fáciles. Ya vendrán las complicadillas, ya.
santa innoncia !
Publica un comentari a l'entrada