

No sabíem on anar a veure el partit pq a tot arreu era ple però finalment vam poder anar a casa dels pares de l'Ernest i va ser divertidíssim! Els pares van perdre els papers i cridaven com a bojos. I nosaltres cridàvem pq els véiem a cridar a ells. El Ferran, que és únic en la seva espècie, es va adormir als braços del pare enmig de tota la cridòria, petards, pitades, etc... El van portar al llit i apa, a clapar! I jo feia castells amb el Pep, la Joana i la Maria. Després vam menjar pizza, patates, amanida, pa amb tomàquet i pernil... El Pascuet i la Dúnia em van cosir a pessigolles i al final, tot i que tothom ja havia marxat, jo em resistia a anar a dormir... jolines!!! Quan vaig arribar al llit, però, els ulls van tardar 2 segons a tancar-se fins l'endemà. zzzzz.....
3 comentaris:
Que bien poder ver ganar al Barça en el campo del Madrid , en familia y sin que nadie moleste. Ferran, un sol y Martina, "padrinege", vull dir que l-hi agrada la juerga con a la Celia, o no?
Que bien poder ver ganar al Barça en el campo del Madrid , en familia y sin que nadie moleste. Ferran, un sol y Martina, "padrinege", vull dir que l-hi agrada la juerga com a la Celia, o no?
Nosotros lo escuchamos por la radio en casa, sense tanta gent ja que van venir la Maria jose i l´Andres a pasar la tarda i es van quedar a sopar bocates.
Tot i que ell es del Madrid, va sapiguer reconeixar que el joc que fa el Barça del Guardiola es autentic futbol i que no totos els equips ho saben fer.
Publica un comentari a l'entrada