Després van venir el padrí i el Guillem. I el Ferran va aprofitar per pujar a la seva bici. Ben dinat vam estar jugant una estoneta a la falda de la iaia. Sembla que el Ferran s'ho passava bé, no? Com diria la iaia Montse: aquest nen padrineja!!
A la tarda vam anar a buscar el trenet per fer una volta a Sant Cugat. I també va ser molt divertit. Llàstima que nosaltres volíem pujar al globus que hi havia anunciat però al final no van fer-ho. L'any que ve.

1 comentari:
Con la excusa de los pequeños, los mayores hacemos lo que antes no pudimos. Hace 60 años, en S.Cugat los trenes no iban por las calles, ni se hacian "ferias" tan chulas.
Publica un comentari a l'entrada