
A Solsona també vam trobar el Jan i el Jaume amb els seus pares. Per fi!!! perquè feia molts mesos que no els véiem! I jo estava encantada! Amb el Jan m'entenc a la perfecció i no calen ni paraules. Només amb una mirada ja sabem què fer per riure una bona estona. És quasi tan juerguista com jo, jejeje!!! I el Jaume també s'ho mira d'aprop i vol ficar-se per allà el mig. Ell és el protector de la Maria, el seu angelet de la guarda.
2 comentaris:
Del Jan i la Martina en farem una cançó, com aquella del gall i la gallina, que ara no m´en recordo.
Es bo fer amistats com aquestes desde aviat i cultivarla bé per que duri tota la vida.
Pero si anem per noviu, primer haura de pasar el control patern i padrinenc.
Publica un comentari a l'entrada