No em direu que la iaia no és la viva imatge de la felicitat!Nosaltres estàvem cómodes però ella.... també s'hi posava bé, eeeeh... El Ferran veu la iaia i ja s'hi apalanca i de seguida troba la posició. Teníem por que s'adormís sense sopar, però, la veritat és que sembla que ja estigui ben tip i satisfet. Va jugar molta estona amb mi al menjador, sempre que el Ferran ens deixava, clar. I després, mentre acabava de fer-se el sopar, vam veure una estona de dibuixos de princeses. Aaaiiiii.... quina pau i tranquil·litat... això és vida!!
1 comentari:
Em dona l´impresió, que la iaia Fina li sembla que te al Joni a la falda.
Publica un comentari a l'entrada