Està preciosa o no? La floreta a l'orella és la guinda.
I ha començat a caminar en un plis-plas. Tot el dia en braços i de cop i volta... a córrer!!! Quina màquina! La padrina Célia respira una miqueta més, després de carregar-la durant una mica més d'un any, ja poden anar les dues per lliure.

2 comentaris:
Continu´ho dien que a S.Llorens i haurá molte competencia de nenes macas. Sort que el Ferran es uuunic.
Si, ara ja camina, felicitats, pero potser ara descansareu menys, dons s´ha de vigilar que no caigui, que no topi amb la taula, que no agafi tot el que li queda a la alçada de la vista, ... potser millor que la torneu a lligar.
Publica un comentari a l'entrada